Quin equip deixa Laporta?
Amb la renovació de Puyol, que jugarà en el club fins als 35 anys, es comença a perfilar la plantilla que rebrà, l'estiu vinent, el successor de l'actual president: un grup d'èxit, car, amb alguns contractes llargs i prop de la trentena
Que el Barça que heretarà el successor de Joan Laporta s'acosti a la trentena d'anys de mitjana és una dada tan certa com que la columna de l'equip titular (Valdés, Piqué, Iniesta i Messi) no passa de 25 anyets, també de mitjana. En tot cas, l'ampliació del contracte del capità de l'equip, Carles Puyol, que jugarà en el club fins al juny del 2013, amb 35 anys, comença a perfilar la nòmina final de jugadors que deixarà l'actual president a qui el succeeixi. El llegat del laportisme serà un equip d'èxit, de 27,5 anys de mitjana –al gràfic, l'edat que tindran l'estiu de l'any vinent–, en què els grans contractes són dels més cars del món i són més llargs del que, per exemple, recomana Cruyff.
President sui generis en molts casos, Laporta ha sucumbit de totes totes a la vella tradició blaugrana de respectar els emblemes del club per sobre les regles que dicta el mercat. La fredor dels números aconsellava una ampliació més curta per al capità, objecte del desig a Europa. La notícia marca l'inici de beatificació futbolística del defensa, que en temps d'aldea global serà un rara avis perquè només haurà portat una samarreta en la seva carrera. Però indica, també, la fi de Puyol com un producte de mercat apetitós amb el qual el Barça hauria pogut fer caixa.
Per aquests dies, una llarguíssima llista integrada pels millors equips d'Europa, tenien un ull a Barcelona, ansiosos per saber què passaria amb la vida de Puyol. El defensa estava enmig d'una negociació més llarga del previst. Laporta va instar setmanes enrere: «Seria convenient renovar abans del cap d'any.»
La defensa preocupa.
Pals de paller daurats.
El «llegat Cesc»
A falta de saber si serà l'oficialisme sortint, l'oficialisme aspirant o un candidat extern qui s'apoderarà de la figura de Cesc Fàbregas com a arma electoral, el jugador i el seu club, l'Arsenal, mantenen la idea de «no innovar» i fer cas omís dels rumors que el col·loquen a Can Barça l'any vinent. Ja l'estiu passat, el mànager del club de Londres, Arsène Wenger, va desmentir fins i tot els rumors més insignificants que apuntaven que Cesc vestiria de blaugrana la temporada del triplet. La secretaria tècnica que dirigeix Txiki Begiristain té Cesc entre els seus objectius, la qual cosa no sorprèn ningú, ateses les virtuts del migcampista maresmenc. Però en el club català veuen improbable que Cesc es pugui lligar abans d'acabar aquesta temporada, pel zel amb què Wenger defensa el seu jugador franquícia. El jugador continua petonejant l'escut dels gunners després de cada gol i ja ha cobert amb escreix el buit de lideratge que va suposar la marxa d'Henry. Així les coses, però, el futbolista no ha amagat mai el seu desig de jugar, un altre cop, en el club que el va veure néixer com a futbolista.
