Ferm en l'excel·lència
Motociclisme. Gran Premi d'Austràlia (Moto GP). Segon campionat del món per al mallorquí Jorge Lorenzo. Dani Pedrosa cau
La paciència. Qui hauria dit fa uns anys que la calma i la serenitat portarien Jorge Lorenzo a ser campió del món.
El pilot mallorquí (4/5/1987) es va treure ahir un pes de sobre, un alliberament com el que, expliquen, senten tots els pilots la primera vegada que són campions del món. I això que va ser el quart, de títol mundial per a ell: 2006 i 2007 en 250 cc i 2010 i 2012. Però el pilot de Yamaha sap –així ho va reconèixer–, que la dificultat d'aquest darrer ha estat segurament la més alta que ha viscut. Ho han transmès les sensacions de la segona meitat de l'any i ho corroboren unes estadístiques mai vistes: sis primers i deu segons, 16 podis en 17 curses. Tot i aquestes demolidores xifres no ha estat fins al penúltim gran premi que ha arribat el títol. I per una errada de Dani Pedrosa, l'única en tot la temporada del pilot de Castellar.
Cap errada
La consistència ha estat la mare dels ous per a Lorenzo. No haver comès cap errada en tota una temporada –l'únic zero va venir perquè Álvaro Bautista el va tirar a Assen– i, de manera especial, no haver-la comès en la segona meitat del campionat quan la Honda no parava d'evolucionar i Pedrosa creixia i creixia, com a pilot i com a rival, agafant el relleu del lesionat Casey Stoner.
Tot i que la Yamaha no ha progressat com la seva contrària, Lorenzo no s'ha posat nerviós públicament ni ha mostrat una impaciència que l'haurien revelat feble, humà. El mallorquí ha fet sempre allò que necessitava en cada moment i segons dictaven les circumstàncies. Empetitit només a Brno, quan Pedrosa el va batre frenant més tard al penúltim revolt, ha escrit un nou i dens capítol en la seva evolució com a pilot, descobrint que en un segon pla també es gesten campionats: per primera vegada no serà campió del món sent també l'home amb més victòries.
Intel·ligència
Aquesta capacitat de despatxar emocions, de domesticar el consubstancial desig de guanyar que defineix l'esportista, l'ha permès ser consistent en l'excel·lència, mesurant les ambicions i també les preocupacions. Yamaha va posar sobre la pista una 1.000 cc estable, ajustada i equilibrada en la potència i la velocitat. Un animal dòcil i depredador que va li permetre esgarrapar quatre triomfs en els sis primers grans premis –Pedrosa, caut, no va prendre aleshores el més mínim risc–. Un coixí primerenc que després, amb dos triomfs en onze curses, ha estat magistralment ben administrat. Que no conservat, perquè en l'alegria o en la tristesa, amb el vent d'esquena o de cara, Lorenzo no ha deixat mai de portar la seva moto fins a la millor de les posicions possibles. Experiència, sí. Però també intel·ligència.
Domini, en definitiva, el que té en la categoria i que la temporada vinent, un altre cop amb Valentino Rossi al mateix equip, tornarà a posar a prova. Amb la recepta de sempre: el treball i la fam per ser cada dia una mica millor.
Que comenci el mundial
El brutal segon tram de temporada de Dani Pedrosa, amb sis victòries i vuit podis en deu curses, que l'ha transformat. El vigor i la feliç impertinència de Marc Márquez –n'hi ha que el donen favorit per guanyar ja en la primera cursa de Moto GP, tothom el veu com a candidat al podi i ningú li pronostica un inici mediocre–. L'empenta i la motivació que tindrà Valentino Rossi després de dos anys de barallar-se amb la Ducati –“la frustració més gran és tenir els mateixos problemes que fa dos anys”, deia ahir–, per tornar a pilotar una moto amb què va guanyar quatre mundials i 46 grans premis. I la comprensible ambició del campió, d'un Jorge Lorenzo que voldrà demostrar des del primer entrenament que la categoria li pertany. Que comenci el mundial 2013.
Stoner: missió complerta
No va ser líder en la primera volta, quan Lorenzo primer i Pedrosa després es van situar al capdavant. Després de la caiguda de Pedrosa en la segona volta –va entrar un pèl passat i en voler redreçar la trajectòria la moto se li va tancar del davant–, Stoner va agafar el comandament de la situació i va enfilar, inabastable, cap al sisè triomf seguit a casa. Darrere seu, Lorenzo va provar de seguir-lo però, sense Pedrosa en cursa, la calculadora va manar. “Era molt important per a mi guanyar una cursa abans d'acabar i estic molt content d'haver-ho fet a casa. Quan quedaven poques voltes m'he fixat en la gent de les grades i ha estat increïble com m'animaven.” Stoner deixarà el motociclisme amb sis triomfs seguits a Austràlia i sent líder en 160 de les 162 voltes.
