Eto'o va ser amansat

Caldria buscar molt a l'hemeroteca per trobar un partit de Samuel Eto'o amb la samarreta blaugrana havent fet només un xut a porteria. I si el trobéssim –si és que existeix–, segur que aquesta rematada no hauria estat en un llançament de falta (molt llunyana) com la que ahir va blocar sense cap complicació Valdés a set minuts de la conclusió del partit. En l'aspecte sentimental, el camerunès segurament recordarà per sempre més l'enfrontament amb l'equip on ha militat les últimes cinc temporades; futbolísticament no té motius per fer-ho. Aviat va quedar en evidència que el d'ahir no seria un partit fàcil per a l'africà. Guardiola –amb qui es va saludar discretament al final del partit– no va ordenar cap marcatge especial i Eto'o, molt motivat, mai va trobar la manera de superar possiblement els dos centrals –juntament amb Márquez– que millor el coneixen. Tant Piqué com Puyol (amb qui més va coincidir ahir al terreny de joc) no van donar mai un metre a un jugador que es va anar diluint com un sucre a mesura que avançava el partit. En la segona part, Eto'o és possible que sentís nostàlgia en veure's com un nàufrag. El Barça no feia res més que carregar de pilotes l'àrea local mentre que Mourinho anava acumulant homes dins de la seva àrea. Eto'o es desesperava. Les poques pilotes que va tocar no li van servir per aprofundir la jugada. Cinc anys i mig després (va ser al març del 2004) es va tornar a enfrontar al Barça. Aquella vegada –va ser amb el Mallorca al Camp Nou– va fer l'últim gol del seu equip (va perdre 3-2). Ahir, es va quedar en blanc. Va acabar el partit com el va començar (saludant un per un tots els jugadors del Barça) i intercanviant-se la samarreta amb Puyol. A finals de novembre tornarà a acaparar mirades. Aquest cop serà al Camp Nou.