La peça que faltava

Tornava la Champions al Camp Nou i, a banda de la victòria que certifica el lideratge del Barça, el retorn definitiu d'Andrés Iniesta va ser l'altra gran notícia del vespre. Hi havia motius perquè fos així. Feia quatre mesos que el mig no formava part de l'onze inicial, concretament des de la final de Roma. Massa temps. Per això, l'aficionat blaugrana es congratulava quan minuts abans del partit, els transistors confirmaven la titularitat de l'heroi de Stamford Bridge. La xerrada que Andrés havia tingut en l'entrenament amb Guardiola (el tècnic va dirigir una suau sessió preparatòria a primera hora del matí) va ser el millor símptoma amb vista al partit del vespre. I és que Iniesta tenia ganes de jugar. Dels deu partits que ha disputat el Barça aquest curs, Andrés només havia estat present en quatre. I d'aquests, només a Getafe (en el primer que va jugar després de la lesió) va disputar més de mitja hora de joc. El fet que no jugués en l'últim partit a Màlaga havia fet disparar alguna alarma, per això quan se'l va veure a la gespa es van acabar els neguits. L'estima que li professen va quedar clara ben aviat. Va ser en el minut 3. No havia tocat ni la primera pilota i ja va endur una ovació ensordidora quan es disposava a xutar el primer córner del partit. El mig no va necessitar gaire temps per reivindicar-se. En el minut 6, va fer una assistència excel·lent a Abidal perquè centrés i en el minut 11 va deixar clavat Emerenko amb una sotana marca de la casa. Va fer bé la seva feina i va donar mostres d'una bona entesa amb Ibrahimovic. En el minut 13, va trepitjar l'àrea i, quan es disposava a xutar, va ser objecte d'un penal clar per part de Khaitxeridi que el col·legiat no va voler assenyalar. Iniesta s'entonava i ho va deixar clar en el minut 21. Li va col·locar una gran pilota a Ibrahimovic, que no va arribar per un pèl. Quatre minuts després, es va canviar de banda i va connectar amb Messi perquè aquest fes el primer gol del partit. Era el Barça en estat pur. Gol de l'argentí i assistència del millor Iniesta. La primera part agonitzava, i al de Fuentealbilla li faltava completar una assignatura pendent. Havia de xutar (allò que li van prohibir que fes en la segona part de Roma en comprovar que la lesió s'havia reproduït) i ho va fer. Va ser en el minut 41, amb un xut sec que va sortir desviat. Va ser l'última acció que es va veure del 8 blaugrana. En el descans, Pep Guardiola va decidir substituir-lo. Es tractava de no córrer riscos innecessaris. Andrés vol minuts, però ho va entendre. El públic, però, es va témer el pitjor en no veure'l. Hauria estat bé que a través del marcador electrònic s'hagués explicat que es tractava d'un canvi tècnic. La gent hauria evitat la suor freda de no veure'l aparèixer, una suor que va durar fins que el tècnic ho va confirmar en la roda de premsa. Iniesta està bé.