Aquest any, també!

“Aquella sensació de menfotisme que vam tenir en molts partits l'any passat estic convençut que enguany, amb el tècnic asturià, no hi serà. I com que no hi serà i de nivell n'hi ha, algun títol caurà. Però el més important no és esgarrapar algun títol. És deixar-s'ho tot al camp defensant uns colors i fer camí cap a un altre Barça triomfant, un equip que, em sap greu, crec que ara no existeix perquè aquesta plantilla encara té moltes mancances per ser la millor del món. Té el millor jugador del món, però no el millor equip.” És evident que no em guanyaria la vida fent d'endeví, ja que aquell article, publicat l'agost del 2014 , va precedir una temporada excel·lent, la primera de Luis Enrique, rubricada amb un triplet i cinc títols . Ara, tot i això, i una segona temporada també brillant, amb dos títols més dels grans, lliga i copa, penso que és justament aquest any que es comencen a fer les coses bé.

En aquell article també deia que s'havia de deixar treballar Luis Enrique i que calia reforçar l'equip. I aquesta ha estat, justament, la feina que ha fet el Barça en aquests darrers mesos. Vist que no pot lluitar contra la potència econòmica de la Premier –amb els 120 milions que l'United ha pagat per Pogba el Barça ha fitxat sis jugadors–, Luis Enrique ha jugat la seva carta: dotar la plantilla de fons d'armari, gairebé doblar totes les possibilitats, dotar-se de jugadors especialistes però també de polivalents. Vaja, el Barça manté una estructura potentíssima, però, davant d'una situació dolenta –la lesió de Messi de l'any passat, la d'Iniesta d'aquest inici de temporada– o anòmala –la davallada del final de lliga passat–, té molts més recursos per sortir-se'n. Aquest any no faré apostes sobre el resultat final perquè segur que l'erro, però sí que m'atreveixo a dir que, vist el partit al camp de l'Athletic i vista la competència que s'ha generat, hi ha molt bones expectatives. Ara caldrà saber gestionar els egos, cada cop més, dins del vestidor.