Pactes que són un avís

Els catalans podríem respirar alleugerits en saber que el pacte entre el PP i Ciutadans per investir Mariano Rajoy no ha aconseguit l'aprovació parlamentària, de la mateixa manera que va fracassar l'intent anterior entre el PSOE i Ciutadans. Tots dos acords contenien un bon grapat de mesures recentralitzadores que diluïen encara més el minso autogovern català, i alhora establien mesures que atemptaven directament contra la llengua i la cultura catalanes, com ara la supressió del sistema d'immersió lingüística.

Tanmateix, és un error creure que l'amenaça ha desaparegut. Els pactes encreuats entre el PP, el PSOE i Ciutadans són un autèntic full de ruta del que ens espera als catalans si no aconseguim recuperar la independència en els propers mesos. Si no ens en sortim, no hi haurà cap negociació per definir un nou encaix de Catalunya a Espanya. El que hi haurà és una destrucció total de Catalunya com a comunitat nacional. Els acords d'investidura són només una mostra, i en això estan d'acord dos terços del Congrés.

L'única esperança que té Catalunya de mantenir un model educatiu inclusiu i d'èxit, de pujar a un tren amb l'esperança de no quedar una hora i mitja retingut dins d'un vagó, de poder recórrer a la justícia en la pròpia llengua, de cobrar els ajuts a la dependència, etcètera, es diu independència. I és cada cop més urgent.