Paradoxes paradoxals

Les arques municipals de Valls hauran de desembutxacar 6.000 euros pel ple extraordinari que l'Ajuntament va convocar dimarts. La paradoxa no és el cost de la convocatòria –qüestionar la legitimitat del que es cobra per algunes sessions plenàries de segons quines administracions és, també, un bon debat– sinó que el que no podia esperar era una modificació de crèdit pel ridícul import de 500 euros. La urgència del ple està més que qüestionada i els arguments que ha donat l'alcalde són de poc pes. És com fer 100 quilòmetres per comprar un llibre que començaré a llegir quan ja el venguin a la botiga del costat de casa. Els paral·lelismes entre la gestió del diner públic i l'economia domèstica són un bon exercici per evidenciar alguns disbarats.