Tenim un somni

Com va sent habi­tual en els dar­rers anys, demà tor­narà a ser una diada impor­tant on ens tor­na­ran/tor­na­rem a comp­tar. Cal seguir man­te­nint l'impuls, sens dubte, però tal com diu l'eslògan d'enguany, ara cal estar-hi a punt. A punt i deci­dits per fer, tots ple­gats, el pas deci­siu. I, per això, perquè ho tenim a tocar, resulta con­ve­ni­ent expli­ci­tar els som­nis que ens empe­nyen, a cadas­cun de nosal­tres, vers l'objec­tiu final i, així, recor­dar-nos per què ho volem fer i, con­següent­ment, què volem ser.

En edu­cació, de motius no en fal­ten. És increïble que avançat el segle XXI, i en el marc euro­peu, encara cal­gui que cen­te­nars de milers de per­so­nes hagin de sor­tir al car­rer cada any per recla­mar la plena sobi­ra­nia per auto­go­ver­nar-se i per deci­dir, per exem­ple, el sis­tema edu­ca­tiu que volen tenir i les lleis pròpies que pro­te­gei­xin la llen­gua i la cul­tura del país, també a l'ense­nya­ment. I això, per no haver de roman­dre, com ara, a mercè d'una Lomce o de qual­se­vol pacte polític que, periòdica­ment i sense tenir en compte l'opció majo­ritària del país, ame­naci amb sos­ca­var el model de con­vivència lingüística dels cen­tres cons­truït amb l'esforç, la tena­ci­tat i la gene­ro­si­tat de tota la comu­ni­tat edu­ca­tiva.

Ens toca sor­tir cada any per recla­mar un somni. Sí, nosal­tres tenim un somni: anhe­lem que els nos­tres fills puguin rebre una edu­cació rigo­rosa, útil, esti­mu­lant. I que ho facin en esco­les de qua­li­tat, que prac­ti­quen mètodes reno­va­dors que les con­ver­tei­xen en refe­rents arreu i que, més impor­tant, fide­lit­zen l'alum­nat a base de qua­li­tat, estímul i acom­pa­nya­ment, evi­tant que cap noi o noia aban­doni o fra­cassi. Som­niem un sis­tema edu­ca­tiu que no defugi ges­ti­o­nar la diver­si­tat i que, per això, no tin­gui ànsies homo­geneïtza­do­res. Ben al con­trari, el volem obert, fle­xi­ble, dinàmic, res­pectuós amb les ini­ci­a­ti­ves i els pro­jec­tes diver­sos. En el somni li dema­nem que vet­lli per l'equi­tat del sis­tema, que pro­mo­gui les opor­tu­ni­tats màximes d'apre­nen­tatge per a tot­hom, que eviti les segre­ga­ci­ons i que tin­gui una cura espe­cial amb aquells que més neces­si­tat tenen de rebre ajut, suport i ori­en­tació edu­ca­tiva de forma con­ti­nu­ada.

Hi ha qui diu que està can­sat. A aquests els hem de dir que pen­sin que, quan ho hau­rem acon­se­guit, quan ja no faci falta som­niar, tots –ells també– ens pre­gun­ta­rem com hem pogut estar tants anys sota els desig­nis, les lleis, les ame­na­ces i els menys­preus d'un estat hos­til. Però aquest somni, legítim per a qual­se­vol poble del món, en el nos­tre cas només l'asso­li­rem si man­te­nim viva la constància, si sabem expli­car el noble objec­tiu que el jus­ti­fica. Si encer­tem a fer això bé, tot­hom el podrà reconèixer com una gran opor­tu­ni­tat per millo­rar el futur dels seus fills.