El dit a l'ull

El grup muni­ci­pal de la CUP a Bar­ce­lona ha dema­nat la reti­rada del monu­ment que Colom té al final de la Ram­bla. Tot­hom ha entès que la ini­ci­a­tiva obe­eix més que res a les ganes de ser famo­sos dels sol·lici­tants, però ningú ha dei­xat pas­sar l'opor­tu­ni­tat de dir-hi la seva, a favor o en con­tra. Som dis­cu­ti­dors. Bar­rocs, segons els més pers­picaços obser­va­dors, com ara Joa­quim Roglan, que acaba de publi­car un lli­bre sobre Ada Colau, que és una dis­secció incle­ment de l'alcal­dessa i, per extensió, dels bar­ce­lo­nins i els cata­lans. La columna que sosté l'almi­rall és més o menys llisa, però de seguida l'hem con­ver­tida en una de salomònica, car­re­gada de sinu­o­si­tats, gotims de raïm i ange­lets. Algú ha dit que els mili­tants i sim­pa­tit­zants de la CUP són l'expressió rebel dels nos­tres fills i néts. Els nos­tres fills i néts ens tenen apa­mats. Ens han llançat l'ou de Colom, i fa una set­mana que el xar­ru­pem amb delec­tació.

La demanda no és ori­gi­nal sinó que ha cai­gut sobre ter­reny ado­bat. La figura de Colom sem­pre ha estat objecte de des­a­vi­nen­ces, ja des d'abans de l'erecció del monu­ment de Bar­ce­lona. Se li han esca­ti­mat els mèrits del des­co­bri­ment, se li han dis­cu­tit les inten­ci­ons, se li han tirat en cara els efec­tes colo­nit­za­dors del seu acte i el seu menys­preu a les per­so­nes que el van veure arri­bar... Davant l'assor­ti­ment d'impro­pe­ris, els defen­sors de la cata­la­ni­tat de Colom han tin­gut difícil expli­car que no els interessa tant que el marí fos natu­ral del país com posar en evidència les mani­o­bres de la his­to­ri­o­gra­fia espa­nyola per apro­piar-se'l. Colom també té els seus defen­sors, és clar. Entre ells, els que a la curta o a la llarga es van bene­fi­ciar del comerç amb el Nou Món. Si no, no li hau­rien eri­git el monu­ment. Els monu­ments retra­ten més els impul­sors que l'agra­ciat.

O sigui, que tenim els que són par­ti­da­ris de la demo­lició i els que en són con­tra­ris Aquests últims per ara sem­blen majo­ria, alguns no perquè sen­tin sim­pa­tia pel nave­gant sinó perquè sem­pre l'han vist a la Ram­bla amb el dit asse­nya­lant al mar d'on, per cert, no va par­tir. Bé, en Jordi Bil­beny diu que sí, que va sor­tir de Pals de la Costa Brava i no de Palos de Moguer. Com sigui, a Colom, li hem posat el dit a l'ull.

Perquè la polèmica no decaigués, alguns han sug­ge­rit que si no es ful­mi­nava el monu­ment a Colom, se suprimís el d'Anto­nio López. Sem­pre acaba sor­tint Anto­nio López. El que passa és que, a més a més de ser escla­vista, a ell devem la publi­cació de L'Atlàntida, peça inau­gu­ral del català lite­rari modern. I si mossèn Cinto no hagués nave­gat en els vai­xells d'aquest senyor avui no can­taríem L'emi­grant, un dels qua­tre o cinc him­nes del país, i per a molts el més efec­tiu. Hem de des­plaçar Anto­nio López de la Via Laie­tana? Dis­cu­tim-ho.