Pànic del referèndum
Cada país celebra el que li demana el cos i Espanya celebra el 12 d'Octubre perquè aquell dia treu a passejar l'ego imperial. Això no deu admetre dissidències, perquè es va establir per decret i, quan convé, s'imposa per via judicial. No es pot evitar. És l'ADN colonial. Per això no hi ha millor dia que el Dia de la Hispanitat per recordar que 22 nacions van voler separar-se d'Espanya i cap ni una ha demanat de tornar a la mare pàtria. En deuen tenir motius. Com els té Catalunya per voler marxar. I no parlem de la lògica reacció als tics autoritaris de la metròpolis, ja saben coses com ara que el govern i un jutge obliguin l'Ajuntament de Badalona a fer festa el 12-O, com que el govern i uns altres jutges jutgin i pretenguin inhabilitar els representants legítims escollits pels catalans per fer el que els catalans els demanen que facin, o com que el TC hagi decidit fer retrocedir el rellotge de la civilització a Catalunya imposant el retorn de les corrides de toros... Hi ha altres raons tan o més de fons. A Espanya no existeix la independència judicial, pilar de la democràcia, i per això ocupa el lloc 25 de 28 a Europa en aquest concepte i el 97 al món, segons avisa (de nou) el Consell d'Europa. A Espanya regna la corrupció, el partit més corrupte de tots (PP) continua sent el més votat, tornarà a governar gràcies al seu rival (PSOE) i es permet la poca vergonya de recol·locar al Parlament Europeu una exministra implicada en el cas Gürtel (Ana Mato). A Espanya el deute arriba ja al 101% del PIB i continua creixent. A Espanya es continua escanyant la inversió pública a Catalunya, que torna a ser el segon territori de l'Estat amb menys inversió el 2016. I dia a dia es desmenteix el discurs catastrofista que s'escampa per generar por de la independència. Catalunya ha atret el 31% de la inversió estrangera a l'Estat entre el 2011 i el 2016, segons destaca el prestigiós Financial Times; Catalunya és contribuent net a la Unió Europea amb un saldo positiu de 1.411,98 milions d'euros el 2015, segons el mateix Ministeri d'Economia; i ara és el Nobel d'Economia Joseph Stiglitz qui afirma que Catalunya és viable i li aniria millor sent independent. No és gens estrany que Espanya tingui por d'un referèndum a Catalunya.
