Una Girona de cine

Deixem-ho clar: quan Gironella va publicar Los cipreses creen en Dios va situar Girona en el mapa. Si més no, a Espanya. Va ser el primer gran best-seller espanyol i es va traduir a la majoria de les llengües civilitzades. No és una gran novel·la, però té un evident interès temàtic, un tractament dels personatges (la majoria, reals, gironins, amb nom modificat) notable i, sense ser imparcial, que no podia ser-ho, ens explica la situació prèvia a la guerra civil des del punt de vista dels vencedors sense esdevenir un pamflet. Hauria volgut dur-la al cine, que era el gran mitjà de l'època. Sembla que Hollywood li va pagar un milió de pessetes pels drets, però no es va filmar; i que Iquino també s'hi va trencar les banyes sense acabar de concretar res.

A Gironella li'n van quedar les ganes. I quan va saber que un grup gironí feia cinema al voltant d'en Jordi Lladó –De quinze a setze anys, La mare, El pobret– amb important reconeixement en el camp amateur, decidí que era el seu moment. Va escriure un petit argument basat en la seva experiència personal en el seminari i a la Girona esquifida i rància de la seva adolescència, i ens el va oferir. Miraculosament, el projecte va anar endavant. En Jordi Sarasa, en Jaume Peracaula, en Jessy Portas, la Kelly Llaveria, en Quico Viader, la Mariàngels... tot el “Grup de Girona”, i encara amics i coneguts com en Carles Vivó, l'Isidre Vicens, en Pere Dillet i tants d'altres que sento oblidar es van aplegar per fer possible una pel·lícula inclassificable, que no era ni del tot amateur ni del tot professional, ni tan sols cinema independent. Era, Amor adolescente, fet per un grup d'adolescents gironins. Va tenir un cert recorregut pels cinemes d'art i assaig i a l'Orient de Girona es va projectar quinze dies seguits –cosa insòlita llavors– amb la sala plena.

Cinquanta anys després, restaurada dels danys ocasionats pel temps i digitalitzada, Amor adolescente va cloure el 28 Festival de Cinema de Girona, amb una projecció a l'Albéniz que va mobilitzar, sobretots, amics i familiars dels responsables d'aquella aventura. Mig segle és mig segle. Amor adolescente ha esdevingut un document extraordinari per explicar aquella Girona levítica que tantes plomes han provat d'explicar i que les generacions que ens segueixen difícilment podran entendre. Quan Gironella n'escrivia l'argument, a París imperava la nouvelle vague... Nosaltres encara filmàvem campanades de la catedral.

“Cert”, vaig pensar tot rellegint aquelles imatges. “Aquella Girona era depriment, opressiva, aclaparadora.” Però en Quico i la Kelly ja podien anar a la Devesa en moto. Us imagineu com era la Girona d'abans de la moto? Rambla amunt i Rambla avall.