L'interventor municipal

Un dels funcionaris a qui més se'ls ha complicat la feina els darrers anys és l'interventor municipal. Amb les hisendes locals obligades a complir les mesures d'estabilitat pressupostària dictades pel govern central, l'interventor ha assumit encara més responsabilitats i ha hagut d'aplicar més rigor, frenant iniciatives que potser afavorien la comunitat però que comportaven massa despesa. La llei l'assenyala com a principal garant del reequilibri de les finances locals, que en gran mesura s'ha aconseguit.

L'evolució de la figura i de les funcions d'aquest funcionari ajuden a entendre el nostre sistema institucional. Històricament la burocràcia local es fonamentava, i moltes vegades acabava, en un escrivà (sovint un notari del lloc) que aixecava acta i redactava documents i un tresorer que portava els comptes. Aquest segon tenia les claus de la caixa i d'aquí que en molts llocs rebés el nom de clavari. Les actuacions les decidien els representants de la comunitat (consellers, jurats o paers segons la tradició de cada lloc) que, per cert, sovint es reunien en diumenge a la sortida de missa, sense ser amonestats ni amenaçats per autoritat civil o religiosa. El tàndem secretari i tresorer (depositario de fondos a partir del segle XIX) administrava portes endins uns ajuntaments que actuaven amb més capacitat de decisió que en l'actualitat. La tresoreria, sempre limitada, s'alimentava de recursos propis, sense aportacions exteriors.

La construcció de l'Estat modern a Espanya es va fer des d'una concepció radicalment centralista, un model que va provocar la ruïna de les hisendes locals. Els ajuntaments van quedar desproveïts de recursos propis i van passar a ser dependents de l'Estat, subordinats a les seves necessitats i a les seves aportacions. Qui paga mana i, per tant, controla. Per fer això segon a partir de l'any 1870 les lleis creen la figura del contador municipal, precedent de l'actual interventor. El contador, que ja existia a l'administració estatal, s'imposà a l'administració local atorgant-li funcions de fiscalització, de control de l'Estat sobre la hisenda municipal, reduint al mateix temps el rol del tresorer. El predomini de l'interventor sobre l'antic clavari representa la consolidació d'un Estat de matriu profundament centralista, el pas d'una hisenda local autònoma a una de teledirigida, intervinguda. D'aquí ve el nom d'aquest important funcionari.

El interventors, amb el seu rigor i professionalitat, han fet i fan una funció molt positiva, sempre incòmoda. La seva utilització actual per part de l'Estat evidencia que, en moltes coses, el model d'Estat construït pels polítics conservadors espanyols de finals del segle XIX no ha canviat.