Tribuna
Pisa? Anem fent
En aquestes dates s'han fet públics els resultats de les proves PISA (Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes) patrocinat per l'OCDE. Aquest fet sol anar acompanyat d'uns dies de comentaris i reflexions a la llum dels resultats destacats i on l'aspecte comparatiu entre països, o comunitats, passa a ser l'element més rellevant, encara que no ho sigui a nivell pedagògic. En els resultats del PISA 2015 els alumnes catalans de 15 anys han obtingut en ciències 504 punts (mitjana OCDE: 493; mitjana UE: 495; Espanya: 493). En lectura, han assolit els 500 punts (mitjana OCDE: 493; mitjana UE: 494; Espanya: 496). I en matemàtiques també han obtingut 500 punts (mitjana OCDE: 490; mitjana UE: 493; Espanya: 486).
Encara que Catalunya, en les tres proves, se situa per sobre de les mitjanes dels països de l'OCDE, de la UE i d'Espanya, les diferències no resulten gaire significatives, tot i que estar per sobre sempre és millor que igualar o estar per sota de qui ens comparem. Però en les proves PISA, o en qualsevol altra prova avaluadora en educació, sempre resulta molt més interessant comparar-se amb un mateix, i al llarg del temps, que amb els altres, on sempre juguen factors difícilment equiparables. Si considerem tots els resultats de les proves PISA fetes fins ara, on Catalunya ha participat amb mostra pròpia (anys 2003, 2006, 2009, 2012 i 2015) i comparem els resultats de la darrera edició amb la mitjana de totes les assenyalades, veurem com el “guany” del 2015 existeix però és moderat (en ciències, els 504 punts de 2015 només supera en set punts la mitjana de 497; en lectura, la diferència és de 9 punts, 500 en relació amb 491 de mitjana; i en matemàtiques, de sis punts, 500 el 2015 i 494 de mitjana). Per tant, millorem progressivament (i aquesta és la bona notícia) però de manera lenta i poc significativa.
En conclusió: Catalunya ja està avesada a l'avaluació de les tres competències del PISA. La comparació amb un mateix demostra que els resultats d'aquestes competències no tenen fluctuacions importants, cosa que reforça una idea que ja sabíem: els resultats de les disciplines acadèmiques tradicionals, en els sistemes educatius consolidats, es mantenen força estables tot i les reformes que es puguin emprendre per modificar-los. Per això, el nucli i la diana de les reformes no ha de pivotar al voltant dels resultats de proves com PISA, sinó en funció de l'anàlisi de competències globals i integrals que vulguem que els alumnes adquireixin per garantir-los un futur millor. El PISA no necessàriament entorpeix aquest objectiu sempre que no li fem ocupar un lloc preeminent en la direcció dels canvis que necessita el nostre sistema educatiu.
