Casa nostra és casa vostra

Era d'obligat compliment. En els concerts de Nadal de la Polifònica de Girona, quan els dirigia el recordat mestre Josep Viader sempre s'acabava el repertori amb una melodia senzillíssima, que es limitava a repetir: “Tinguem tots un bon Nadal.” Aquesta tonada era corejada pel públic, a qui el mateix mestre donava l'entrada, i seguia amb un cànon a veus, entre aplaudiments i emoció. Ara que han passat els anys, en el concert d'enguany de la mateixa formació, dirigit pel mestre Martí Ferrer, s'ha tornat a corejar aquella antiga tonada, amb el reconeixement de tothom, que per uns instants ens torna més tendres, més infants, oblidant-ho tot i confiats en el “misteri de Nadal”.

Les altres corals de Girona, els cors de col·legis i associacions, les orquestres, les rondalles... tothom qui d'una manera o una altra escampa la música, també han repetit aquestes melodies que vesteixen les festes. Són manifestacions humils a les quals hi podem afegir els Pastorets i els pessebres vivents de tantes poblacions que conserven tot allò que encara queda del Nadal, i que sumats a la missa del Gall es situen lluny dels llums dels carrers comercials i del consumisme de mercat, i ens recorden –com escriu Josep Maria de Sagarra– que Nadal “ens dóna un sentiment de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit”.

Però repetint un any i un altre el Poema de Nadal, pensem que les paraules no poden quedar buides, ni guardar per a nosaltres sols “la llar, el sostre, la terra, la nissaga i l'esperit”. No és just deixar de pensar en el drama de tanta gent que ha perdut aquests estimats béns, i vaga pel món, tot cercant un sopluig, per humil que pugui ser. Procurar no ser tan mesquins com l'Estat espanyol, que fins ara ha aconseguit que els refugiats no trepitgin el nostre sòl, mentre que altres països, com Alemanya, alberguen més d'un milió de persones refugiades, malgrat la problemàtica que els comporta –com ara mateix a Berlín– l'actuació d'alguns ximples assassins.

S'ha engegat una campanya, amb la famosa lletra de Sisa: “A casa nostra és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú... Ja hi som tots, o potser no, ara me n'adono, que hi faltes tu...!” Aquests versos han cobrat especial sentit ara mateix, quan tanta gent ho ha perdut tot i cerca taula i repòs on sigui. Qui s'hi afegeixi amb sentiments i fets, haurà exercit el que es pot entendre com l'autèntic “misteri de Nadal”.

Altrament, faríem el que avisa Salvat-Papasseit al final del poema L'irradiador del port i les gavines. Escriu: “Demà [avui] posats a taula oblidarem els pobres / i tan pobres com som/ Jesús ja serà nat. Ens mirarà a l'hora de les postres, / i després de mirar-nos arrencarà a plorar.”