Insectes al plat

El novem­bre de 2011 vaig publi­car a El Pun­tA­vui l'arti­cle “Men­jar insec­tes”, on deia que el 2004 la FAO (Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des per a l'ali­men­tació i l'agri­cul­tura) ja indi­cava, en referència a l'ali­men­tació dels humans i dels ani­mals, que els insec­tes comes­ti­bles, i les seves eru­gues i lar­ves –tenint en compte que la rama­de­ria reque­reix més recur­sos i afecta més el medi ambi­ent que l'agri­cul­tura, i que la “pro­ducció o recol·lecció” d'insec­tes no en neces­sita tants com la rama­de­ria–, en un futur no llunyà pro­por­ci­o­na­rien ali­ments nutri­tius, en quan­ti­tats no negli­gi­bles, per con­tri­buir a abas­tir el món de manera sos­te­ni­ble, per bé que per a bona part dels “occi­den­tals” aquesta no resulti una pers­pec­tiva esti­mu­lant.

Tot això no és tan nou. El 12 de maig de 1906, el set­ma­nari El Eco de Bada­lona publi­cava, amb el títol “Una noti­cia sui gene­ris”, el següent: “ Acaba de lle­gar a Lon­dres un barco con uno de los car­ga­men­tos más extra­or­di­na­rios cono­ci­dos hasta la fecha. Con­siste este car­ga­mento en mos­cas secas, con­sig­nado a una casa de gra­nos. Estas mos­cas, que pro­ce­den del Bra­sil, han sido adqui­ri­das con objeto de des­ti­nar­las al ali­mento de todo genero de aves. Las han cap­tu­rado los pes­ca­do­res del Ama­zo­nas, sobre cuyas aguas revo­lo­tean enor­mes ban­da­das en días de densa nie­bla.” Dar­re­ra­ment ha aug­men­tat la pro­moció dels insec­tes com a ali­ment de per­so­nes i bes­tiar, com ho mos­tra l'arti­cle “Los insec­tos lle­gan a la mesa”, de l'expert en cuina i ciència Pere Cas­tells a Inves­ti­gación y Cien­cia el juliol de 2016. I el 2013, la FAO havia publi­cat un informe sobre insec­tes comes­ti­bles i futu­res pers­pec­ti­ves per a ali­ments i pin­sos, ela­bo­rat a la Uni­ver­si­tat de Wage­nin­gen, a Holanda, país on alguns super­mer­cats, el 2015, van ven­dre ham­bur­gue­ses fetes amb cucs de la farina o ape­ri­tius a base de lar­ves de l'arna de la cera.

Hi ha unes 1.900 espècies d'insec­tes comes­ti­bles, que for­men part de la dieta d'uns 2.000 mili­ons de per­so­nes en països asiàtics i a l'Amèrica Lla­tina. Apor­ten proteïnes de qua­li­tat, grei­xos insa­tu­rats salu­da­bles, vita­mi­nes i mine­rals. En alguns casos el seu apor­ta­ment en ferro és com­pa­ra­ble al de la carn. Hi ha més qüesti­ons a estu­diar, com la seva capa­ci­tat de con­ver­tir el pinso o deter­mi­nats resi­dus en ali­ment, supe­rior en gene­ral, però no sem­pre, a la dels ani­mals. A la UE es podran intro­duir si superen els requi­sits de segu­re­tat exi­gits als “nous ali­ments”, aquells amb els quals els con­su­mi­dors encara no estan fami­li­a­rit­zats. I en un futur no gaire llunyà dis­po­sa­rem d'insec­tes sen­cers, en forma de farina, gels o bar­re­tes. Ja hi ha una gine­bra amb aro­mes de for­mi­gues. Això no vol dir que hàgim de renun­ciar a la carn, el peix, la llet o els ous, però pot­ser més aviat del que pen­sem, quan dema­na­rem al res­tau­rant un arròs amb lla­gosta, hau­rem de pre­ci­sar. Com diu Cas­tells, ara toca a la cuina posar la seva cre­a­ti­vi­tat al ser­vei del pro­ducte.