Amorals

Utilitzar la malaltia d'un fill com a argument per justificar alguna necessitat econòmica vinculada amb la criatura es pot entendre perfectament quan l'únic objectiu és la recerca de millors possibilitats de curació del menor. Pressuposem tots el pudor que s'ha de superar i com de desesperat has d'estar per demanar públicament ajuda. Per això mateix el fet de lucrar-se amb la malaltia d'un fill amb el cinisme i atreviment amb què ho varen fer Fernando Blanco i Margarita Garau, pares de la Nadia, ens va semblar, a tot plegats, d'una immoralitat difícil de pair. Però si la història ja era de per si lamentable, ara l'horror que envolta aquesta nena s'amplia: en el material informàtic requisat per la policia que tenia el pare de la criatura, hi podria haver imatges de caràcter sexual protagonitzades per la menor. Segons sembla, el jutge està estudiant si les fotografies de diferents arxius de diversos llapis de memòria propietat del pare poden suposar algun delicte d'elaboració i tinença de pornografia infantil, exhibicionisme i provocació sexual. Déu n'hi do!

A aquests alçades de l'auca, saber que la maldat es pot emmascarar de mil maneres no ens és nou. Tots tenim presents personatges que, sota una aparença de bones maneres, complicitat fictícia i somriure fals, han anat repartint bilis o fent-nos el llit amb tota impunitat i sense cap conseqüència mentre nosaltres crèiem que tot allò era sincer. En el cas de la Nadia, la maldat, el desvergonyiment, la indecència i la immoralitat de tot plegat no tenen límits.