Opinió

Tribuna

Llibres juntura

“ Hi ha zones en els humans que queden inexplicades

Alguns lli­bres arri­ben en moments espe­ci­al­ment opor­tuns. I aquest n'és un. Just en una època de grans trans­for­ma­ci­ons glo­bals, d'ines­ta­bi­li­tats polítiques i grans movi­ments soci­als i ris­cos vari­ats, un lli­bre: La mer­can­ti­lit­zació de la vida íntima, d'Arlie Rus­sell Hochsc­hild, ens pot aju­dar a com­pren­dre millor aque­lla frase clàssica del femi­nisme però apli­ca­ble a tota vida social, que ens diu: allò per­so­nal és polític. I que en aquest cas es pot con­ju­gar dient, allò polític es trans­forma en per­so­nal. Es tracta d'un con­junt de rigo­ro­sos tre­balls sobre qüesti­ons lli­ga­des a l'apa­rent tri­vi­a­li­tat de la vida quo­ti­di­ana: rela­ci­ons per­so­nals, lli­bres d'auto­a­juda, tre­balls de cura dels altres, emo­ci­ons i cre­en­ces. Es tracta d'un lli­bre jun­tura, un lli­bre pont. Pretén i ho asso­leix posar en relació, esta­blir nexes expli­ca­tius i com­pren­si­bles entre diver­sos aspec­tes de la rea­li­tat social que gai­rebé sem­pre són con­si­de­rats i ana­lit­zats de forma aïllada. Per fer-ho gràfic: l'eco­no­mia i la política d'una banda i la psi­co­lo­gia, la sub­jec­ti­vi­tat i totes les seves intri­ca­des rea­li­tats ínti­mes per una altra. Dos mons que s'estu­dien per sepa­rat. O que com a molt apa­rei­xen mit­jançant estadísti­ques que els rela­ci­o­nen. L'estadística asse­nyala un camí. I s'atura. Mai es fica en l'entre­llat de rela­ci­ons que els humans man­te­nim amb les dimen­si­ons “macro” de la rea­li­tat. Men­tre que el món de la psi­que, el món “micro”, apro­fun­deix en les con­di­ci­ons per­so­nals vis­cu­des, en els sen­ti­ments, en l'incons­ci­ent com si haguéssim cres­cut sota una cam­pana de vidre, lli­gats amb l'exte­rior per vin­cles estrets que com a molt arri­ben als pares i família. Hi ha pocs estu­dis capaços d'il·lumi­nar com, per quins sub­tils meca­nis­mes estem lli­gats als fets gene­rals i als dis­cur­sos, for­mes d'enten­dre's i d'enten­dre la vida que gene­ren. I com aquests s'encar­nen en les nos­tres vivències mes ínti­mes. Vivim aques­tes d'una forma sub­jec­tiva, com nas­cu­des del nos­tre inte­rior. D'altra banda, la manca d'aquest tipus d'apro­xi­mació que trenca amb els habi­tu­als com­par­ti­ments estancs en els estu­dis i com­par­ti­ments en les admi­nis­tra­ci­ons des­ti­na­des a bus­car solu­ci­ons als pro­ble­mes humans, mos­tra sovint els seus límits i man­can­ces sobre­tot en qüesti­ons on la com­ple­xi­tat de la vida psíquica entra en joc. Per exem­ple, en la violència de gènere. És neces­sari dis­po­sar de lleis que asse­nya­lin drets humans i deu­res, obli­ga­ci­ons públi­ques de pro­tecció i recur­sos per fer-los efec­tius. Però sovint tenim la sen­sació que no n'hi ha prou. I sense mati­sos dipo­si­tem la res­pon­sa­bi­li­tat, a l'engròs, dins aquest cabàs de sas­tre que ano­me­nem edu­cació. Però hi ha zones en els humans que que­den inex­plo­ra­des i inex­pli­ca­des. I que tan sols inten­tant com­pren­dre els lli­gams exis­tents entre les grans polítiques i els seus dis­cur­sos, amb la part més íntima de la psi­que per­so­nal, podem esbri­nar. I podem inten­tar cons­truir res­pos­tes que res­pon­guin a la com­ple­xi­tat dels vin­cles i rela­ci­ons sovint igno­rats que con­for­men una per­sona en la soci­e­tat. El lli­bre esmen­tat va en aquesta direcció. És un bon lli­bre jun­tura. I ens en calen molts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.