Caram, caram!

Lle­geixo a El Mundo la notícia que qua­tre comu­ni­tats autònomes s'unei­xen con­tra l'«expan­si­o­nisme lingüístic i cul­tu­ral cata­la­nista». La Pla­ta­forma No Habla­mos Catalán, for­mada per una cin­quan­tena d'asso­ci­a­ci­ons majo­ritària­ment ara­go­ne­ses, diu que, per pri­mer cop, col·lec­tius de l'antiga Corona d'Aragó s'ha aple­gat per defen­sar-se de «el acoso, la impo­sición y la asfi­xia que sufri­mos por parte de un ene­migo común, el naci­o­na­lismo catalán». Segons un mem­bre del Círculo Balear, el «pan­ca­ta­la­nisme vol eli­mi­nar la riquesa cul­tu­ral d'Aragó, València i les Bale­ars». Per la seva banda, Con­vi­ven­cia Cívica Cata­lana asse­gura que l'impe­ri­a­lisme català és «un pro­blema naci­o­nal, no local, per això cal que l'afron­tem des de tot Espa­nya i jun­ta­ment amb asso­ci­a­ci­ons de totes les comu­ni­tats».

No sabia jo que tinguéssim una mena de Delta Force cul­tu­ral i lingüística que ataqués indis­cri­mi­na­da­ment els ter­ri­to­ris on més d'un, més de deu, més de cent, més de mil ciu­ta­dans tenen la llen­gua cata­lana com a mitjà propi d'expressió, amb les tan lògiques com res­pec­ta­bles vari­ants. I, sobre tot, igno­rava que l'interès per pre­ser­var-la cons­tituís un acte d'impe­ri­a­lisme lingüístic. Ja havíem vist, temps era temps, com alguns cons­pi­cus colum­nis­tes de Madrid es pen­sa­ven, i així ho feien saber, que l'expressió Països Cata­lans es refe­ria a aque­lla àrea geogràfica de la qual Jordi Pujol pre­te­nia ser l'empe­ra­dor. Pel que sem­bla, ara que el senyor Pujol es dedica a escriure les seves memòries, ha sor­git entre nosal­tres una guer­ri­lla d'elit dis­po­sada a res­sus­ci­tar l'imperi en qüestió, sense el Pre­si­dent emèrit com a cap visi­ble. I, per les reac­ci­ons que sus­cita, hem de creure que es tracta d'una guer­ri­lla molt activa, molt vio­lenta i molt peri­llosa. Un exem­ple, el senyor Mar­cel·lí Igle­sias, pre­si­dent del govern d'Aragó, que pre­para una llei de llengües que impulsi el català com a «llen­gua pròpia i històrica» d'aquesta comu­ni­tat. Impul­sar el català, quin deter­mini més sal­vatge, més san­gui­nari i cri­mi­nal!