LA GALERIA
Allibereu Monturiol
No crec que hi hagi a Catalunya cap població mitjana o gran que no tingui dedicat cap carrer o plaça a la memòria d'en Narcís Monturiol i Estarriol. Per descomptat a l'Empordà, especialment on Monturiol va néixer a Figueres el 1819. El polític republicà i inventor va morir el 1885, arruïnat i completament oblidat, a Sant Martí de Provençals –un antic municipi del Barcelonès actualment agregat a la gran Barcelona metropolitana–. Va ser a Cadaqués en un dels seus obligats exilis per la seva activitat política on va començar a imaginar el projecte de l'Ictíneo, el “barco-pez”, que va ser provat al port de Barcelona el 1859. Els diners promesos, per desenvolupar l'invent del primer submarí, pel govern de Madrid d'Isabel II no van arribar mai.
La Diputació de Girona acaba d'aprovar plenàriament i extraordinàriament la compra/rescat de l'edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG després que el rector, en ús i abús de les seves facultats, pressionés a tort i a dret totes les administracions públiques, parapúbliques i per a què? Per fer allò per a què ja estem ensinistrats després d'una dècada de rodatge: rescatar amb diner públic (meu i seu, lector/a) tot allò classificat com d'interès social pels que ens han portat a aquesta situació. Rescatem edificis infrautilitzats des del primer dia, cementiri d'elefants i elefantes –qual Senat, no em feu baixar al detall–, revestits de plaques solars que dubtem que hagin funcionat mai –per quan una avaluació solar?–, venut com un epicentre del saber vinculat a l'empresa privada, que és l'única que sap de debò què és el que s'ha de fer en temps de crisi: socialitzar les pèrdues.
No recordo cap aportació econòmica semblant de la Diputació per rescatar cap habitatge hipotecàriament a mans de l'extinta Caixa de Girona (silenci total!) o qualsevol altra on estigués en joc la vida digna dels seus ocupants legítims.
Monturiol no hauria permès aquest greuge comparatiu entre una decisió que comporta sis milions d'euros per a l'edifici que porta el seu nom, a fons perdut, sense taxació i sense horitzó de quin futur l'espera i no fer res per a la gent que tenia un sostre en propietat i s'ha quedat al carrer i sense un futur al davant.
Siguem respectuosos amb la memòria i dignifiquem l'obra i la vida d'en Narcís Monturiol i Estarriol i la seva honradesa i retirem el seu nom d'una operació que ell mai no hauria aprovat. Desbategeu l'edifici! Allibereu Monturiol!