Terra d'alcaldesses

Res no ha estat fàcil en la igual­tat de dones i homes per acce­dir als con­sis­to­ris cata­lans. En els tics històrics que pro­mo­ci­o­nen l'home, l'ascens de la dona ha estat una con­questa cos­tosa, a vega­des a con­tra­cor­rent, en una dinàmica que ara sem­bla tren­car-se. Les dar­re­res elec­ci­ons muni­ci­pals han mar­cat un canvi de para­digma i algu­nes subs­ti­tu­ci­ons poste­ri­ors han accen­tuat la tendència, fins a por­tar a una presència feme­nina als ajun­ta­ments que comença a nor­ma­lit­zar-se. A més, les tres ciu­tats més pobla­des del país estan gover­na­des per dones (Ada Colau, Núria Marín i Dolors Saba­ter) i deu de les vint pri­me­res tenen bat­llessa.

Recor­dem que en aquests moments a Cata­lu­nya hi ha 947 muni­ci­pis i la memòria ens con­du­eix als números dels pri­mers con­sis­to­ris democràtics, l'any 1979, quan gua­nya­ren l'alcal­dia 21 dones, que gover­na­ren sobre un total d'1,6% de la població. D'un total de 8.233 regi­dors, només 918 foren dones. Era fa trenta-vuit anys i en un temps en què les parau­les poder i homes ana­ven jun­tes, a la manera d'un dret asso­ciat al gènere.

Els números, len­ta­ment, van fent el tomb. Actu­al­ment, de 9.068 regi­dors hi ha 3.196 que són dones i 173 alcal­des­ses osten­ten el poder muni­ci­pal, uns números que cal com­ple­tar amb el fet que 96 d'elles van acon­se­guir-lo amb majo­ries abso­lu­tes, una dada gens menys­pre­a­ble. Però una altra xifra encara és més sig­ni­fi­ca­tiva, quan les alcal­des­ses cata­la­nes gover­nen en gai­rebé la mei­tat del total de la població, amb una gran implan­tació a l'àrea metro­po­li­tana bar­ce­lo­nina.

Encara l'efecte Colau és molt sig­ni­fi­ca­tiu, quan arriba al govern de Bar­ce­lona com a pri­mera alcal­dessa, després d'una llista de 118 homes. I fent un cop d'ull a l'exte­rior, París, Madrid, Roma, Colònia... llu­ei­xen dones com­ba­ti­ves, i de diver­sos colors ideològics, en la pre­sidència del govern muni­ci­pal. Dones con­si­de­ra­des com el con­trapès en una comu­ni­tat euro­pea ferida per la inca­pa­ci­tat de gestió d'un grup de polítics per­pe­tu­ats al poder.

I, valo­rant les bio­gra­fies elec­to­rals i a un any i mig de gestió, es lle­geix que el canvi és molt més que d'imatge, quan mol­tes de les noves alcal­des­ses mar­quen estil propi i molt dife­ren­ciat de l'ante­rior. Alguns ajun­ta­ments es gover­nen a par­tir de ges­ti­ons inno­va­do­res i par­ti­ci­pa­ti­ves, molt més pro­pe­res a la ciu­ta­da­nia i amb sen­si­bi­li­tat remar­ca­ble. Torno a Bar­ce­lona i reclamo una atenció espe­cial a una alcal­dessa que ha mar­cat ter­ri­tori, però em miro la meva ciu­tat i con­tem­plo com es recu­pera després de la des­feta produïda durant els dar­rers man­dats. Segur, la sen­si­bi­li­tat feme­nina té molt a veure-hi, però, també, l'arti­cu­lació d'un nou para­digma que, avui i aquí, té nom de dona.