Un no sostingut

Citant Joan Maragall. Així va tancar Francesc Homs el torn final de paraula abans que el seu judici al Tribunal Suprem quedés vist per a sentència. L'exconseller de la Presidència va llegir un simbòlic fragment de La patria nueva, publicat l'11 de setembre del 1902 al Diario de Barcelona. “–Sois cuatro inocentes, cuatro locos, cuatro criminales de lesa patria –nos contestarán, incoherentemente–: pero ¡ay! de vosotros; porque nosotros somos los ministros, nosotros los consejeros, nosotros los generales, nosotros los jueces (…) A lo cual contestaremos riendo: –Pues nosotros somos los que hacemos patrias nuevas.” La tria no podia ser més escaient, Maragall va ser processat per un text en què descriu una Espanya “morta” incapaç de canviar.

Amb la referència al poeta i el compromís del cap de files del PDeCAT a Madrid amb el referèndum es tancaven tres jornades en què s'ha reproduït el que es va viure fa uns dies al TSJC, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau al banc dels acusats. El Suprem tindrà la darrera paraula. La covardia d'un PP del tot inepte per afrontar políticament el procés català ha traslladat la responsabilitat als tribunals. Serà el Suprem l'encarregat de decidir si inhabilita els qui el govern dels populars ha assenyalat com a responsables polítics d'una jornada històrica en què van participar més de 2,3 milions de persones. “És una enorme responsabilitat.” Ho advertia Homs: la sentència del 9-N va molt més enllà de l'expresident i els tres exconsellers. Serà la resposta judicial al procés que es viu a Catalunya i “marcarà les relacions de l'Estat espanyol i Catalunya”. Així ha estat en els darrers anys. L'impuls al moviment independentista del PP i les institucions de l'Estat ha estat inestimable. L'empenta definitiva va venir amb la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut del 2010.

Casualitat o no, Pasqual Maragall citava l'Oda a Espanya el dia que el Parlament va aprovar la carta catalana. Era el 30 de setembre del 2005 i l'aleshores president entonava l'“Escolta Espanya” dels versos que el seu avi havia escrit el 1898. La rèplica, la que coneixem. Un no sostingut en el temps. I que ha acabat als tribunals.