Afers europeus

Primer van ser alguns eurodiputats i parlamentaris de petits països de la perifèria europea, que deien amb la boca petita que Catalunya ha de poder decidir el seu futur. Des de l'Estat repetien que a fora ningú no dóna suport als catalans. Després, més eurodiputats i parlaments de països petits van interessar-se per la situació catalana. Aleshores l'Estat va moure fils perquè alguna patum europea declarés que tot plegat és un afer intern espanyol. A continuació Puigdemont, Junqueras i Romeva van omplir una gran sala del Parlament Europeu de gent que volia sentir la veu dels catalans. L'Estat va pressionar per escrit els eurodiputats perquè no hi anessin, i fins i tot va fer que l'antiga mà dreta de Berlusconi digués que la Constitució és llei a Europa i que és sagrada. Ara resulta que un dels parlaments més antics del món, el del Regne Unit, ha creat una comissió parlamentària oficial –integrada pels conservadors i laboristes britànics i pels escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos– per analitzar i fer un seguiment exhaustiu del procés català. Més de 400 casos judicials contra càrrecs electes han fet saltar totes les alarmes democràtiques a Europa. “Els catalans tenen dret a ser consultats en referèndum, com va passar a Escòcia i al Quebec”, diu el portaveu de la comissió. Com reaccionarà ara l'Estat? Quina por.