Opinió

Full de ruta

Falsos ofesos

Lucía Carrero-Blanco no creu que la piulada de mofa sobre l'avi mereixi presó, però tant és perquè l'Audiència coneix millor que ella què és ofensiu

Hi havia una època en què el ciu­tadà se sen­tia ciu­tadà si acon­se­guia aca­bar el dia sense ofen­dre ni ser ofès. Qui no ho acon­se­guia, a més, podia dis­cul­par-se i aspi­rar al perdó. Ara, però, hi ha una legió que no se sent rea­lit­zada si acaba el dia i no viu un ultratge, un fals ultratge. És una tendència que ho recorre tot, des del més impor­tant entre el no impor­tant –el fut­bol– fins al solemne. L'endemà de la remun­tada del Barça con­tra el PSG llo­ada a tot el món, un madri­dista reco­llia fir­mes a change.org i exi­gia repe­tir el par­tit i repa­rar el fals ultratge, i tant és que cap pari­senc s'hi sumés. Aban­do­nant el fut­bol, però, la febre dels fal­sos ofe­sos és una epidèmia. L'Audi­en­cia Naci­o­nal ha con­dem­nat Cas­san­dra, usuària de Twit­ter, a un any de presó per haver-se bur­lat el 2016 de l'atemp­tat d'ETA que va matar l'almi­rall Car­rero Blanco el 1973. Una de les més ofe­ses amb Cas­san­dra hau­ria de ser Lucía Car­rero-Blanco, neta de l'almi­rall fran­quista, però ella, dei­xant clar que li “repugna” la mofa de qual­se­vol mort, sosté que aquest “enal­ti­ment del mal gust i de la falta de sen­si­bi­li­tat” no mereix presó. Però tant és que Lucía no se sentís humi­li­ada, perquè l'Audiència coneix millor que una neta què és l'ofensa. El raper César Straw­berry va vomi­tar el seu mal gust mofant-se d'Edu­ardo Madina, que té una cama ampu­tada per una bomba d'ETA. El Suprem va con­dem­nar Straw­berry a un any de presó per haver enal­tit ETA i humi­liat les vícti­mes, i Madina va repe­tir el que havia dit al judici: “No em sento ofès.” Però tant és, perquè el Suprem sabia més del seu cor que ell. El regi­dor madri­leny Gui­llermo Zapata es va mofar d'Irene Villa, que amb 12 anys va per­dre les cames per una bomba d'ETA el 1991. Villa no només va decla­rar al judici que mai es va sen­tir ofesa, sinó que a fora es per­me­tia iro­nit­zar que l'acu­dit que més li agra­dava era el que la defi­nia com a “dona explo­siva”. A Zapata, final­ment, l'Audiència el va absol­dre. “Irene m'ha donat una lliçó de gene­ro­si­tat i dig­ni­tat”, adme­tia aquell dia Zapata amb cara de con­dem­nat a cadena perpètua.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia