Múrcia com a exemple

Ciutadans s'ha posat a la gola del llop. Perquè, passi el que passi a Múrcia, quedarà ben retratat, sobretot si el desenllaç final és que, després del soroll, Pedro Antonio Sánchez continua com a president del govern autonòmic, perquè les tres formacions que han d'enderrocar-lo són incapaces d'entendre's. El gran partit frontissa de nova generació, el paradigma de la lluita contra la corrupció, va voler desplegar els seus estendards a Múrcia i, si es descuida, acabarà aixecant la bandera blanca, la de la rendició. Perquè ja fa dies que els de Rivera imploren a les direccions estatals del PSOE i del PP que els treguin les castanyes del foc. Als primers els supliquen que dobleguin el seu líder murcià i li ofereixin un nom alternatiu –el que sigui– per poder-lo votar i mantenir així l'ordre que mai no s'hauria d'haver alterat: un executiu del PP amb el suport extern de C's. I als segons els preguen que no els obliguin a avalar un govern socialista que, necessàriament, ha de tenir el vistiplau de Podem. I per aquí diuen que no hi passen. Encara que presumeixin de tot el contrari, la manca de cintura de C's barrejada amb les tàctiques de gat vell del PP han deixat al descobert en què s'ha convertit la política els darrers temps: en un joc barroer pel qual, facin el que facin els taronja, els de Rajoy sempre hi surten guanyant. Si segueixen governant, oli en un llum, i si els fan fora temporalment, a la següent, majoria absoluta. I això val per a Múrcia i per a Madrid.