El medaller català

D'aquí uns dies seran lliurades les creus de Sant Jordi anunciades dimarts passat després que s'haguessin aprovat pel Consell Executiu. La Creu de Sant Jordi és una alta distinció del medaller català. Un pèl inferiors a la medalla d'or, els beneficiaris de la qual reben el tracte d'Excel·lentíssim Senyor. Menys Jordi Pujol, a qui la hi van haver de retirar per motius d'escàndols de corrupció. A Fèlix Millet, també li van haver de retirar la Creu de Sant Jordi. Com també a l'expresident de l'Amical Mauthausen Enric Marco. El personatge es va avançar i va decidir retornar la Creu de Sant Jordi a la Generalitat abans que el govern català li comuniqués oficialment l'anul·lació de l'acte d'entrega del guardó. El fet es va produir quan va reconèixer que mai no havia estat internat en un camp de concentració nazi i que havia estat trenta anys mentint amb aquesta qüestió. Javier Cercas en va escriure una bona història: L'impostor, durament criticada pel principal protagonista de la història, que va al·legar que no s'hi veia retratat i que es creia utilitzat per l'autor.

Un cop foragitades les ovelles negres del medaller català i havent d'admetre que sovint s'escullen els premiats per “quotes” professionals i per criteris desconeguts, per criteris de conveniències i sense passar per concursos de mèrits, etc., caldria dir que tenir un bon medaller català és una bona aportació. Una bona fórmula perquè un país pugui pujar als altars determinats personatges i entitats que en la seva feina diària esdevenen referents. Tot això en uns moments en què no es va sobrat de lideratges. És bo i necessari que siguin reconeguts amb el format medalla personatges que, lluny d'allò que es pugui opinar de la seva tasca, han fet vida de la seva feina com és el cas entre d'altres d'en Josep Cuní, en Lluís Roura, en Guillem Terribas, la Gimpera, la Mengual, el Dr. Padrós, Romà Cuyàs, l'actor Josep Maria Pou o Carme Chacón –a títol pòstum– i tants d'altres que serveixen de mirall.