Opinió

LA GALERIA

Ales trencades

Josep Maria Sebastian és un periodista amb un estil propi, que no en té prou només amb exposar i relatar els fets, i va més enllà

És un peri­o­dista de la vella escola, d'aquests que es fan al car­rer, que fugen dels fil­tres de l'actu­a­li­tat que impo­sen les rodes de premsa i els gabi­nets de comu­ni­cació. És d'una mena de peri­o­dis­tes que se sen­ten més còmodes con­ver­sant amb ciu­ta­dans anònims, als quals mai ningú ha escol­tat ni els ha dema­nat l'opinió. Ho fa xer­rant amb ells, asse­gut a la barra de qual­se­vol bar, a Salt bar­re­jat amb gent pro­ce­dent de dife­rents cul­tu­res, fent-la petar amb els veïns de la Font de la Pólvora que el con­vi­den a men­jar puc­hero, com­par­tint taula a la Sopa de Girona amb els roda­mons o inten­tant enten­dre els acti­vis­tes radi­cals con­tra­ris a la MAT que l'aca­ben agre­dint. Sem­pre ha estat un pro­fes­si­o­nal amb molt de nas per veure els temes, i s'ha interes­sat per aque­lles històries que ningú volia fer, perquè a vega­des és més fàcil mirar cap a una altra banda. Ja es poden ima­gi­nar que un per­so­natge així massa sovint pot arri­bar a inco­mo­dar els seus caps. Aquest és Josep Maria Sebas­tian, un peri­o­dista amb un estil carac­terístic, que quan escriu un repor­tatge en el diari mai en té prou amb expo­sar i rela­tar només els fets, sem­pre va més enllà del que se li demana, bus­cant i res­sal­tant els punts més con­flic­tius de la història. Cons­ci­ent que no ho té fàcil per tre­ba­llar en una redacció, ha deci­dit pro­var sort en la lite­ra­tura, un camp que havia explo­rat amb la publi­cació de A peu del camí, un recull de relats curts. Ara ha vol­gut pujar un graó més amb la publi­cació de la seva pri­mera novel·la Ales tren­ca­des. Sota un cel poruc, edi­tada per Neu­rosi i que va pre­sen­tar dimarts a la tarda a la Lli­bre­ria 22 de Girona, l'autor con­jun­ta­ment amb els seus com­panys peri­o­dis­tes Xevi Sala i Sal­va­dor Gar­cia-Arbós. Sebas­tian pre­senta una història que es desen­vo­lupa a la Cata­lu­nya rural de la post­guerra, però que es gesta a París en els pri­mers mesos de l'ocu­pació nazi, a par­tir d'una història real, l'acci­dent d'un avió, un Dou­glas DC3 de la Wehr­macht, el 1941 a la vall de Cam­pro­don, que cau com a manà del cel per a una sèrie de per­so­nat­ges, que hau­ran de ges­ti­o­nar la seva nova for­tuna. En la novel·la hi ha tots els ingre­di­ents d'una història d'acció que a través dels seus per­so­nat­ges, page­sos, ter­ra­ti­nents, camàlics, maquis, fran­quis­tes i putes, retrata la duresa d'una comarca de mun­ta­nya i també de la Bar­ce­lona dels anys durs, en què real­ment es pas­sava gana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia