El pre-Sant Jordi

Visc amb con­tra­dicció la Diada de Sant Jordi. M'agrada l'exhi­bició pública de (pre­sump­tes) bons sen­ti­ments enmig d'una orgia de lli­bres i de roses, però defujo per sis­tema les mul­ti­tuds. Em mera­ve­lla que la festa més nos­trada tin­gui aquest aire de transacció fenícia amb molts lli­bres con­dem­nats a no ser lle­gits i amb roses sense olor. M'ho miro, això sí, a distància. A les para­des hi com­pro la rosa, men­tre que l'adqui­sició del lli­bre que acom­pa­nyarà amo­ro­sa­ment la flor la faig dies abans cer­cant les dar­re­res hores de tran­quil·litat de les lli­bre­ries. Aquest any, però, m'hi he tro­bat gent cri­dant impúdica­ment per mòbil. A l'AVE hi ha el vagó silenciós, un con­cepte que s'hau­ria d'expor­tar a les lli­bre­ries. Cal recla­mar el dret a esco­llir lec­tu­res en silenci. Com a les bibli­o­te­ques o a Ama­zon.