Sistema o sistèmic

Aquesta és la qüestió. La cor­rupció política, i les seves deri­va­des, ha esde­vin­gut sistèmica (“rela­tiu o per­ta­nyent a tot l'orga­nisme en la seva tota­li­tat”) o és el sis­tema del qual ens hem dotat el cor­rupte, i punt? És aquesta la tria. No ens equi­voquéssim. Els jocs de parau­les sem­pre resul­ten atrac­tius, i més quan la res­saca de la festa de les lle­tres, els lli­bres, la républi­que i el Barça encara fa estralls.

La defi­nició de ‘sistèmic' ha començat a aga­far volada a les anàlisis que es fan i es des­fan davant dels saque­jos que una elit con­xor­xada ha orga­nit­zat per esqui­lar-nos fins a la medul·la. Han robat des­ca­ra­da­ment. S'han posat uns sous insul­tants. Han inven­tat fac­tu­res per cobrar d'aquí i d'allà. Han tra­gi­nat amb diner no decla­rat (negre) a cabas­sos. S'han rigut del pro­grama Padre i de tota la hisenda comuna. Han sub­ver­tit qual­se­vol con­tracte públic en bene­fici propi. Ha par­ti­ci­pat bona part de la nomen­cla­tura en aital engi­nye­ria. Han esca­nyat, sense arri­bar a ofe­gar del tot, una bona part de la població (l'IRPF dels que cobren una nòmina els és impres­cin­di­ble). Han men­jat, inde­cents, marisc a cara des­co­berta. Han jus­ti­fi­cat i jus­ti­fi­quen el seu des­ver­go­nyi­ment. Han inven­tat tar­ge­tes tutti colori, a joc amb les seves cor­ba­tes. Han ins­tal·lat ger­mans, cunyats, pare­lles, fills a tots i cadas­cun dels racons del sis­tema. Han acu­sat i acu­sen els insu­bor­na­bles. Han espiat tot­hom, i als seus també. Ens han esquit­xat amb dis­cur­sos mora­lis­tes. Com­bre­guen, sem­pre. Argu­men­ten que la crisi és un període d'opor­tu­ni­tats. Ells, opor­tu­nis­tes, han visi­tat tots els para­di­sos. S'han atrin­xe­rat dar­rere con­sells d'admi­nis­tració dels autèntics poders. S'han rigut a cor valent a costa nos­tra. Han fet empe­ti­tir el pit­jor dels mal­sons. S'han embol­ca­llat amb la ban­dera de con­veniència. Han reben­tat la borsa quan els ha cal­gut. Han mani­pu­lat l'Íbex per la mateixa causa. Han enga­nyat els nos­tres pares i avis amb clàusu­les indes­xi­fra­bles. Han menys­tin­gut la sani­tat, l'ense­nya­ment públic, l'habi­tatge digne; per a ells només ha estat i és un negoci més. Són els que escri­uen de ponts men­tre aixe­quen més murs. Ens han robat els mots, els estal­vis, la casa i el benes­tar.

Tot va començar quan el no com­plir les pro­me­ses elec­to­rals no era impor­tant. Era un mal menor. Una futi­lesa. Uns pere­pu­nye­tes tor­ra­co­llons els que ho denun­ci­a­ven. En aquell moment ningú no va adjec­ti­var com a sistèmic el que s'estava dibui­xant a l'horitzó. Ara ja ho podem dir ben clar: és el sis­tema el que és cor­rupte, estúpids!

I ara, a França, tots con­tra el foc! Com el 2002, quan el pare Le Pen i Chi­rac (acu­sat de cor­rupció per les seves mali­fe­tes com a alcalde de París) s'enfron­ta­ren en la segona volta i el cor­rupte va des­tros­sar el nazi (82% a 18%). Aquest és el sis­tema.