La incògnita del 7-M

Retre­uen a Macron una acti­tud de supèrbia en veure's ins­tal·lat ja al Palau de l'Elisi. Com­pa­ren l'eufòria des­fer­mada la nit de diu­menge amb la crida solemne de Chi­rac a la ciu­ta­da­nia per bar­rar el pas a Le Pen (pare) en el segon assalt pre­si­den­cial del 2002. Macron té motius de sobres per estar con­fiat si hem de fer cas de l'aval dels poders fàctics, la cas­cada de suports rebuts en les dar­re­res hores i els 10 mili­ons de vots extres que li adju­di­quen les enques­tes. Vist així, la incògnita queda reduïda a l'amplada real de la victòria tenint en compte que bona part dels votants d'esquerra, que cul­pen les seves refor­mes libe­rals de l'actual regressió social, es poden veure temp­tats de que­dar-se a casa el 7 de maig i començar així l'opo­sició al nou pre­si­dent.