Copenhaguen, capital del món

Els prin­ci­pals diri­gents dels 192 països més indus­tri­a­lit­zats estan reu­nits des de dilluns a Copen­ha­guen per inten­tar posar fre al des­con­trol de les emis­si­ons de gasos d'efecte hiver­nada. Es pretén que els ter­ri­to­ris més con­su­mi­dors del món accep­tin reduir les emis­si­ons de CO2 per evi­tar el sobre­es­cal­fa­ment del pla­neta i les seves dramàtiques con­seqüències. L'objec­tiu és ambiciós i pel que ens hi juguem tots ple­gats cal espe­rar dels màxims man­da­ta­ris mun­di­als que siguin capaços d'arri­bar a uns acords que per­me­tin mirar al futur amb una certa espe­rança, tot i els pre­ce­dents del Pro­to­col de Kyoto, també ple de bones volun­tats i que ha estat incom­plert per molts països. Avui almenys hi ha una coin­cidència clara: ja no s'està par­lant de Nord i Sud, o d'estats rics i estats pobres. El pre­vi­si­ble crei­xe­ment del nivell dels oce­ans alte­rarà el món sen­cer i un bon resul­tat de la cimera que se cele­bra a la capi­tal de Dina­marca és fona­men­tal, perquè el canvi climàtic afecta a tot­hom i, segu­ra­ment, és un dels pit­jors perills a mitjà ter­mini amb els quals s'enfronta la huma­ni­tat. Com sem­pre, el pro­blema vindrà dels països rics que pro­me­ten una cosa i n'aca­ben fent una altra. I en pri­mer lloc hi ha les dues actu­als grans poten­cies mun­di­als: els Estats Units i la Xina, que són els prin­ci­pals con­ta­mi­na­dors del pla­neta i que han adqui­rit uns com­pro­mi­sos que no està gens clar si com­pli­ran. Hi ha una gran con­fiança que l'anun­ci­ada presència de Barack Obama sigui un bon auguri perquè la cimera es tan­qui amb èxit, però s'ha de tenir pre­sent que molts dels objec­tius que es va mar­car durant la seva cam­pa­nya elec­to­ral estan con­di­ci­o­nats per la crua rea­li­tat, des de Guantánamo a l'Iraq i, sobre­tot, l'Afga­nis­tan, la nova empan­ta­ne­gada de Naci­ons Uni­des i del món que es vol apedaçar a Copen­ha­guen.