Feina feta no té destorb

Qui paga, des­cansa. O, en el cas de Mari­ano Rajoy, obrint la caixa forta es garan­teix la tran­quil·litat d'allar­gar la legis­la­tura al marge dels xous del PSOE o de Podem. Perquè entre­mig de les bara­lles entre uns i altres i entre ells matei­xos, el PP ha acon­se­guit colar els comp­tes al Congrés. El pri­mer objec­tiu ha estat pos­si­ble este­nent un xec al PNB i ara tor­narà a ras­car-se la but­xaca perquè amb el vot de Nova Canàries pugui dir: habe­mus pres­su­pos­tos. Tot ple­gat revela que quan convé, s'inva­lida automàtica­ment la teo­ria de les arques de l'Estat bui­des i, sobre­tot, delata que hi havia una majo­ria alter­na­tiva que feia inne­cessària l'abs­tenció del PSOE a la inves­ti­dura. Rajoy, però, se'n riu del mort i del que el vet­lla. A banda dels incom­pli­ments cata­lans, ha fet gruar els ter­ri­to­ris amb un finançament que mai no arriba –dei­xant que es bara­llin per un gra­pat d'euros– i ha tibat tant la corda soci­a­lista que qui sap si mai es refa­ran del “no era un sí”. Amb el PSOE Rajoy va voler rati­fi­car-se en la pre­sidència i amb la nova majo­ria podrà fer la viu-viu. I els comp­tes del 2017 són ara el millor aval, perquè si no n'aprova cap més, haurà gover­nat més de dos anys amb un únic pres­su­post. Amb els del 2019 no hi compta, és any de muni­ci­pals i autonòmiques. I segu­ra­ment també de gene­rals. I per aca­bar de dei­xar amb un pam de nas tot­hom és capaç de repe­tir com a cap de car­tell perquè amb tant tràfec no haurà tin­gut temps de bus­car-se cap relleu.