Soc hondureny

De Las Flo­res, muni­cipi de l'occi­den­tal depar­ta­ment de Lem­pira, a la república d'Hon­du­res. Ahir va ser el dia de la mare, a Hon­du­res i a les comar­ques giro­ni­nes. Uns el cele­breu el pri­mer diu­menge de maig. A Panamà, el 8 de desem­bre. I els hon­du­renys i la resta de lla­ti­no­a­me­ri­cans ho fem el segon diu­menge del mes de les flors. Tots els hon­du­renys de Girona (4.434 d'empa­dro­nats) con­jun­ta­ment amb els resi­dent d'aquesta naci­o­na­li­tat de Salt i d'arreu ens vàrem tro­bar per cele­brar tal jor­nada fes­tiva a l'audi­tori de la fac­to­ria cul­tu­ral de la Coma Cros ahir dis­sabte. Totes les asso­ci­a­ci­ons hon­du­re­nyes giro­ni­nes con­vo­ca­ven. Feli­ci­tem-nos.

No conec les mares de l'Elvin Josué ni de la Nancy... però mol­tes i mol­tes feli­ci­tats, que ben satis­fe­tes i orgu­llo­ses deuen estar veient els seus fills (els nos­tres fills) llui­tar i créixer. Des de Santa Eugènia de Ter (casual?), des de l'ins­ti­tut Santa Eugènia de Jordi Vila­mit­jana, ara fa qua­tre dies que Elvin Josué Cana­les Escoto, hon­du­reny de l'aldea de Pal­mira de Talanga i gironí, alumne de 4t d'ESO i atleta del GEiEG, s'ha pro­cla­mat campió d'Espa­nya en pista coberta en 400 m, ter­cer millor temps de l'any del món sub-18 en 800 m i rècord abso­lut d'Hon­du­res; Josué Cana­les no pot par­ti­ci­par amb la selecció espa­nyola, no té aquesta naci­o­na­li­tat, en el pro­per mun­dial juve­nil, i ho hau­ria de fer amb Hon­du­res, la nos­tra pàtria d'ori­gen.

I Nancy Gabri­ela Velásquez, la jove gua­nya­dora de la pri­mera edició del premi lite­rari Vila­mit­jana con­vo­cat pel Rotary Club de Girona diri­git als joves dels ins­ti­tuts giro­nins i lliu­rat a finals de l'any pas­sat; Nancy va néixer a Hon­du­res, a La Ermita, també aldea del muni­cipi de Talanga, i des dels qua­tre anys que és veïna de Santa Eugènia del pla del Ter. El seu text porta per títol Els records fan una ciu­tat i tots els giro­nins de pro l'hau­rien de lle­gir, obli­gatòria­ment. Són hon­du­renys que ins­pi­ren.

Ens/us hau­ria de fer refle­xi­o­nar que, per exem­ple, davant de la pro­pera con­vo­catòria per votar pels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats de cada barri de Girona, aquests 4.434 veïns hon­du­renys i fins a prop de 20.000 empa­dro­nats en total d'ori­gen estran­ger a la ciu­tat de les flors no tin­drem cap opor­tu­ni­tat legal de fer-ho; no som ciu­ta­dans de la Unió Euro­pea, mal­grat apor­tar sang, suor, llàgri­mes, som­riu­res i joves. De les elec­ci­ons muni­ci­pals, ja ni en par­lem.

Els giro­nins teniu una gran opor­tu­ni­tat de conèixer-nos un xic més si ens acom­pa­nyeu el pro­per diu­menge i dilluns, a Santa Eugènia de Ter i Girona, fent cos­tat al Padre Melo –el sacer­dot Ismael Moreno Coto– per atu­rar la vul­ne­ració dels drets humans a Hon­du­res: i recor­dar, també, la nos­tra acti­vista medi­am­bi­en­ta­lista assas­si­nada el 2016, Berta Cáceres Flo­res.