Plurivirtuals

S’ha d’adme­tre que el come back de Pedro Sánchez al PSOE ha estat espec­ta­cu­lar pel que té de rebel·lió democràtica con­tra l’apa­rell del par­tit i les elits que el con­tro­len. Veu­rem quant de temps dura. Men­tres­tant, el més des­ta­ca­ble és que durant la seva etapa d’out­si­der ha fet coses ines­pe­ra­des en un exse­cre­tari gene­ral del PSOE i fins i tot impròpies d’un Pedro Sánchez que ja fa anys que fa mítings. Coses com ara fer un dis­curs d’esquer­res o refe­rir-se a Cata­lu­nya com a nació. No sabem què pas­sarà amb el dis­curs d’esquer­res; si fem cas de la tra­dició, s’aca­barà allà on regna l’Íbex 35 i els seus con­sells d’admi­nis­tració. Però en la qüestió de Cata­lu­nya i l’orga­nit­zació ter­ri­to­rial d’Espa­nya, està con­dem­nat al fracàs, perquè deforma la rea­li­tat per adap­tar-la al seu interès. Defi­neix Espa­nya com a nació de naci­ons, però no con­creta quan­tes, ni qui­nes, no fos cas que el país no pogués assu­mir, qua­ranta anys després, la gran estafa del café para todos. És més fàcil recórrer a la gran­di­loqüència de l’Espa­nya plu­ri­na­ci­o­nal i al man­tra del fede­ra­lisme, perquè són èxits metafísics que no cal con­cre­tar en cap rea­li­tat empírica. I si no que ho pre­gun­tin a José Luis Rodríguez Zapa­tero –pare intel·lec­tual de la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat abans d’entre­gar el con­cepte en adopció– o que algú ens expli­qui en quin moment de la cen­tenària història del PSOE el fede­ra­lisme ha gua­nyat el tor­ce­braç al jaco­bi­nisme. Això sí, que quedi clar que Cata­lu­nya és una nació “cul­tu­ral” i prou; amb un dels par­la­ments més antics d’Europa, amb més de set-cents anys de sobi­ra­nia política, econòmica i natu­ral­ment cul­tu­ral, i amb una consciència naci­o­nal que ha sobre­vis­cut a unes quan­tes for­mes de des­po­tisme... Podríem seguir amb el com­mo­ve­dor “Espa­nya estima Cata­lu­nya”, que apel·la a l’espe­rit de la maté por­que era mía, o altres ver­sos del neo­ca­ta­la­nisme de Sánchez, però almenys amb una frase va fer diana: “Els èxits del cata­la­nisme des de sem­pre han estat els èxits de la democràcia espa­nyola.” I l’1 d’octu­bre se’n podrà apun­tar un altre.