Cop d’estat

Estic esparverada en sentir de dia i de nit, i com una mena de contagi social (recordem la teoria dels mems), que l’independentisme és un cop d’estat. Però què diuen? Un cop d’estat és la usurpació del poder vigent. El colpisme a l’Estat espanyol té història. Recordem el cop d’estat de Primo de Rivera el 1923. I en plena “democràcia” espanyola, el cop d’estat de la Guàrdia Civil el 23 de febrer de 1981, que, per sort, va ser fallit.

Anomenar “cop d’estat” la necessitat d’un poble de fer un referèndum és una barbaritat. Crec que cal que llegim més llibres i que estudiem una mica, abans d’obrir la boca per dir bajanades.

Ara estic llegint un llibre absolutament recomanable: Consells sobre política. A un governant incompetent, de Plutarc. En els vint segles transcorreguts sembla que els poders amb prou feines si han evolucionat. Perquè Plutarc ens descriu unes situacions que serien perfectament transportables a l’actualitat. Mireu-ne un exemple: “Diuen que un llop no s’ha d’engrapar per les orelles, però, en canvi, el poble i la ciutat, sí que cal sobretot arrossegar-lo per les orelles; no s’ha de fer com alguns ignorants de l’art del discurs, que cerquen agafadors bastos i grollers entre la gent i l’arrosseguen per l’estómac tot oferint-li banquets, o que, a força de repartir de la bossa, o d’organitzar danses i lluites de gladiadors, es fan líders del poble o, més ben dit, ensibornadors del poble.”

Si teniu la paciència de posar, en el text de Plutarc, la situació contemporània espanyola, els casos de corrupció, la malversació de diners, etc., us quedareu parats de l’actualitat d’aquestes reflexions.

Sovint sento tertúlies, llegeixo articles i escolto la ràdio i m’agradaria que un Plutarc contemporani escrivís un llibre semblant.

Cop d’estat? Què som, Pinochet? Volem governar Espanya? Apa, home, no digueu barbaritats. Només volem la llibertat. No costa tant d’entendre...