La burla permanent

Sabien que l’aeroport de Barcelona proporciona el 75% dels beneficis anuals que obtenen el conjunt dels aeroports gestionats per Aena? Sabien que aquests beneficis van ser de 339 milions el 2014 i s’estimen en més de 500 milions el 2016? Sabien que aquests beneficis, que multipliquen per 10 els beneficis que dona l’aeroport de Madrid, se’n van (a Madrid) i no tornen? Sabien que els treballadors de seguretat que aquests dies fan vaga a l’aeroport de Barcelona treballen per a l’empresa Eulen, contractada per Aena i gestionada per persones molt ben connectades amb el govern del PP? Sabien que aquesta empresa dona aquest servei aquí i a 26 aeroports més de l’estat? Sabien que els treballadors d’aquesta empresa, que reivindiquen més personal i no fer torns de 12 i 14 hores, només fan vaga a Barcelona? Sabien que el caos provocat per aquest conflicte ha provocat que s’hagin perdut més de 1.000 vols? Sabien que els milers d’usuaris diaris de l’aeroport de Barcelona han hagut de suportar cues d’entre una i dues hores per superar el control de seguretat? I, és clar, tenint totes aquestes dades, segur que els agradaria saber també com és possible que generant la riquesa que genera l’aeroport de Barcelona, a Madrid no siguin capaços de dedicar-ne una petita part a garantir i millorar el serveis essencials per al bon funcionament de la instal·lació. Segur que els agradaria saber per què Aena, en lloc de perdre el cul pel seu aeroport més productiu i els seus usuaris, ha permès tants dies de caos abans d’accedir a seure a la mateixa taula que l’empresa i el comitè de vaga. I segur que també els agradaria saber per què el ministeri de Fomento, responsable dels aeroports, ni hi és ni se l’espera. Al de Fomento i al d’Economia, perquè Barcelona és la primera destinació turística de l’estat i ingressa el 22% de la despesa de turistes estrangers a Espanya. Hi ha qui diu que tants problemes concentrats en un lloc (metro, taxi, bícing, aeroport, Rodalies i Renfe) no és casual; o que si han “destrossat” el sistema sanitari, també poden voler destrossar una part clau del PIB català. La més generosa de les explicacions és que les cues de l’aeroport els importen el mateix que el calvari de Rodalies o les peregrinacions de l’N-2 o la 340, és a dir, un rave. Només els interessa seguir-ho tenint tot lligat i ben lligat i anar parant la mà. Així de senzill.