Deixeu els ‘guiris’ en pau

Com es pot estar a favor de l’internacionalisme obrer i les classes populars d’arreu del món i després punxar-los les rodes o espantar-los a l’autobús quan venen aquí a passar uns dies de vacances? Va ser una dura conquesta del moviment obrer, el dret al descans remunerat que representen les vacances: un temps guanyat per a la democratització de la salut, de l’oci i del temps d’accés a la cultura o a les migdiades eternes, ja s’ho farà cadascú. I del temps de viatjar, és clar. Abans només ho podien fer uns quants i els senyors amb possibles es feien cases a Llavaneres o a Cadaqués, hi creaven guetos que no molestaven ningú, i al capvespre els senyors passejaven fins a les platges, convidaven a algun puro els pescadors que arreglaven els esparracs de les xarxes i els estudiants desenfeinats com Josep Pla tenien temps per escriure retrats intel·ligents, irònics i condescendents d’un món de masovers i pelacanyes feliços que no havien sortit mai del poble, ni falta que els feia.

Ara ja fa temps que l’accés universal a les vacances i als vols barats han canviat el paisatge i la identitat dels nostres pobles. En llocs com la Costa Brava, Salou o Mallorca va néixer fa dècades una indústria potent que gestiona tota aquesta arribada d’oficinistes, mecànics i lampistes europeus, i des dels Jocs Olímpics Barcelona també s’està convertit en destí de l’oci global de les classes populars de mig món. Muta d’identitat, com fan sempre les ciutats, que són organismes vius i complexos i canvien contínuament.

Que ara el turista s’hagi convertit en una mena d’opressor al qual cal intimidar i foragitar és d’un reaccionari que fa por. Em recorda aquelles campanyes infames que van culminar amb l’aprovació d’unes inútils ordenances de civisme o, pitjor encara, aquell ambient d’alguns barris metropolitans als noranta, on de sobte els veïns se sentien desplaçats, intimidats i irritats per l’arribada d’immigració estrangera que canviava el paisatge i la identitat dels carrers. És clar que la indústria del turisme comet abusos i és depredadora de l’espai públic, que cal regulació i evitar que les màfies s’aprofitin de la demanda de places turístiques foragitant els autòctons, i que les infraestructures urbanes han de donar servei als barcelonins habituals, i no només als efímers. Però per l’amor de Marx, joves d’Arran, deixeu els guiris en pau.