Full de ruta
Urnes il·legals
No hi ha espai en aquesta columna per expressar l’admiració que em genera Rafael Nadal com a esportista i el respecte i simpatia que li tinc com a persona. Ja sé que això desmenteix els profetes de les fractures socials i familiars, però que sigui del Madrid i pensi que Catalunya no pot separar-se d’Espanya no em fa canviar ni una coma. Això sí, quan diu que el referèndum de l’1-O “no s’hauria de fer” potser s’hauria de preguntar per què un altre animal esportiu de la seva mateixa espècie, Xavi Hernández, diu que aquell dia pensa anar a votar. Que digui “no m’agradaria veure Espanya sense Catalunya” s’entén, que pensi que “junts som millors i més forts” té una lògica, fins i tot li compro que “un no pot infringir les lleis perquè vulgui”. Però això no vol dir que no es pugui. 27 països d’Europa han obtingut la independència en l’últim segle. Entre el 1991 i el 2017 s’han fet al món 53 referèndums d’autodeterminació. La Carta de les Nacions Unides, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i l’Acta final de Hèlsinki, és a dir legislació internacional que empara el dret a l’autodeterminació dels pobles, estan signats per Espanya i inclosos en la Constitució (article 96). No hi ha llei ni codi penal que digui que el referèndum és delicte. Qui l’ha declarat il·legal és el Tribunal Constitucional, que no és àrbitre sinó part, està controlat pel PP (i el PSOE) i l’ocupen jutges com el que acaba de prohibir un acte a Madrid per “parlar” sobre el referèndum. La independència judicial a Espanya està sota mínims i qui ho denuncia és Europa. En el fons, es tracta d’informar-se bé. Que t’han dit que Catalunya és Espanya, sempre ho ha sigut i això és indissoluble? Doncs no. Era sobirana. S’hi va ajuntar per matrimoni feudal al s. XV i la hi van encadenar per la força militar al s. XVIII. Unes urnes, per unir o per separar, no poden ser menys legals i segur que no serien menys justes. “Hem de fer sentir a Catalunya que realment els volem i que volem que formin part d’Espanya”, diu el Rafa de bona fe. Però has de saber que ja ens ho han fet sentir un munt amb lleis que ens lliguen de manera indissoluble, amb bombardejos brutals els segles XVII, XVIII, XIX i XX, amb un saqueig fiscal continuat i ara, amb amenaces, querelles i condemnes.
