Puigdemont

Quan vaig conèixer Carles Puigdemont a El Punt, i durant tot l’any que vaig dinar amb ell en un bar de menús proper a la redacció que el diari havia obert al Raval de Barcelona, el perseguia la fama de ser un inconstant. Havia començat al diari fent de corrector, i havia passat a redactor i a corresponsal de la Selva, la seva comarca, quan es va haver cansat de resoldre la gramàtica dels companys. Després, havia abandonat la taula i la cadira per iniciar un periple per Europa. Com aquell pescador de la llegenda que, un cop perduda tota la família en una catàstrofe marítima i havent per aquest motiu avorrit el mar va muntar casa a Sant Pau de Segúries, el primer poble on els habitants no van saber la utilitat ni el nom del rem que duia a la mà, Puigdemont saltava de país en país preguntant per Catalunya i explicant-la. El resultat es troba en el llibre Cata... què?, que és un títol que ho diu tot. L’any que vam dinar junts dirigia Catalonia Today, un diari en anglès fundat per ell, que mirava de respondre la pregunta als lectors estrangers. Abans, havia fundat l’Agència Catalana de Notícies, encara existent. Vam fer un últim dinar: se’n tornava a Girona. En va ser alcalde. Simultàniament, diputat. De diputat, a president. Tot això queda explicat en els llibres que li van dedicar els seus quatre evangelistes: Jordi Grau (amb la col·laboració d’Andreu Mas), Carles Porta, Josep M. Flores i Pep Riera, tots periodistes. Puigdemont afirma que no es tornarà a presentar a cap elecció, un cop superat el referèndum i aconseguida o no la independència. Un altre projecte deu tenir al cap. Potser sí que és un cul de mal seient, un cul d’en Jaumet, però s’ha de dir que quan s’hi posa s’hi posa i que quan hi és s’hi implica a fons. De moment, en el procés independentista, ha fet possible tot el que havia promès i semblava no possible per a la majoria. L’entrevisten reiteradament, i tota la gent que en aquell moment es pugui trobar alacaiguda o interrogativa corre a escoltar-lo perquè aixeca els ànims, respon preguntes i s’expressa amb la tranquil·litat i la seguretat que molts necessiten. Fins i tot els seus adversaris se’n meravellen. Rajoy i la seva cort política i judicial no li saben trobar el punt per on doblegar-lo. “Com el jonc” d’Agustí Bartra. El referèndum serà, i el seu resultat l’augura afirmatiu i vinculant. Com que fins ara no ha equivocat mai cap pronòstic, els seus, que són tants també entre els que no són ben bé seus, van a dormir cada dia molt tranquils i els altres no troben la postura al llit.

Cata... què? Catalogne, Katalonien, Catalonia... Va anar a explicar Catalunya, i hem après com es diu Catalunya en tots els idiomes perquè tothom al món en parla. Catalonia today. Una inestabilitat lineal i coherent.