Poder ingrat

Tal dia com avui de fa vuitanta-tres anys, el Sis d’Octubre del 1934, el president Companys va proclamar “l’Estat Català de la República Federal espanyola”. Va enviar una carta al capità general Batet per requerir-li que, amb la força que comandava, es posés a les seves ordres “per a servir la República Federal” que, com a president de Catalunya, acabava d’instaurar. Batet, que va rebre l’escrit de mans del diputat Tauler quan sopava amb la família, va demanar una hora de temps per a contestar. La resposta tàcita va ser que es mantenia fidel a la Constitució espanyola vigent. L’exèrcit va apostar peces d’artilleria a la plaça Sant Jaume. Intercanvi de trets durant la nit entre la tropa assetjant i els mossos d’Esquadra que protegien el Palau de la Generalitat. En fer-se de dia, Companys, isolat, va capitular. Batet va prometre benevolència. El comandant Unzúe i el seus homes entraren sense violència en el despatx presidencial. Empresonaren el govern en el vaixell Uruguay. Quan Franco i els militars sediciosos assaltaren el poder el 1936, Batet va ser fidel un cop més a la Constitució espanyola. Fou afusellat. Així li pagaren la lleialtat. El nacionalisme fanàtic espanyol va sacrificar aquell general que sempre obeïa la Constitució. Ser lleial a la Constitució no sempre és una garantia per als funcionaris. Més de la meitat de fiscals i jutges fidels a l’Estat espanyol van ser depurats en imposar-se la dictadura. Hi ha poders ingrats amb els seus servidors. Inclosos els més servils.