Opinió

De set en set

Poder ingrat

Ser lleial a la Constitució no sempre és una garantia per als funcionaris

Tal dia com avui de fa vui­tanta-tres anys, el Sis d’Octu­bre del 1934, el pre­si­dent Com­panys va pro­cla­mar “l’Estat Català de la República Fede­ral espa­nyola”. Va enviar una carta al capità gene­ral Batet per reque­rir-li que, amb la força que coman­dava, es posés a les seves ordres “per a ser­vir la República Fede­ral” que, com a pre­si­dent de Cata­lu­nya, aca­bava d’ins­tau­rar. Batet, que va rebre l’escrit de mans del dipu­tat Tau­ler quan sopava amb la família, va dema­nar una hora de temps per a con­tes­tar. La res­posta tàcita va ser que es man­te­nia fidel a la Cons­ti­tució espa­nyola vigent. L’exèrcit va apos­tar peces d’arti­lle­ria a la plaça Sant Jaume. Inter­canvi de trets durant la nit entre la tropa asset­jant i els mos­sos d’Esqua­dra que pro­te­gien el Palau de la Gene­ra­li­tat. En fer-se de dia, Com­panys, iso­lat, va capi­tu­lar. Batet va pro­me­tre bene­volència. El coman­dant Unzúe i el seus homes entra­ren sense violència en el des­patx pre­si­den­cial. Empre­so­na­ren el govern en el vai­xell Uru­guay. Quan Franco i els mili­tars sedi­ci­o­sos assal­ta­ren el poder el 1936, Batet va ser fidel un cop més a la Cons­ti­tució espa­nyola. Fou afu­se­llat. Així li paga­ren la lle­ial­tat. El naci­o­na­lisme fanàtic espa­nyol va sacri­fi­car aquell gene­ral que sem­pre obeïa la Cons­ti­tució. Ser lle­ial a la Cons­ti­tució no sem­pre és una garan­tia per als fun­ci­o­na­ris. Més de la mei­tat de fis­cals i jut­ges fidels a l’Estat espa­nyol van ser depu­rats en impo­sar-se la dic­ta­dura. Hi ha poders ingrats amb els seus ser­vi­dors. Inclo­sos els més ser­vils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.