Curset per a infractors

Joan Alcalà, superregidor de l’Ajuntament de Girona, ha fet col·locar en tres punts de trànsit més una càmera que grava les infraccions de vehicles que circulen quan el semàfor està en vermell. El d’Emili Grahit ha resultat molt rendible a l’Ajuntament –200 euros de sanció cada vegada– tot i que ara els conductors de fora ciutat ja el saben, i procuren evitar-lo. El més greu del cas és que a la sanció econòmica s’hi afegeix la pèrdua de quatre punts cada vegada, de manera que aquell que no s’adona que passa en groc –que no val– amb tres vegades que ho faci es pot trobar sense punts i sense carnet. Al Sr. Alcalà això no li preocupa, perquè ell va a l’Ajuntament en bicicleta, i és conegut que a Girona les bicicletes passen per allà on els convé, sense que els guàrdies urbans hi tinguin res a dir.

Ja vàrem comentar la travessera que s’ha inventat el Sr. Alcalà per afavorir els usuaris d’un determinat pàrquing privat, situat a tocar del carrer Eiximenis. No ha considerat, però, que les persones amb disminucions físiques no poden arribar al centre cívic de la plaça Jordi de Sant Jordi, perquè no hi ha rampa d’accés en el pas situat exactament al costat de l’aparcament beneficiat. Sense comentaris.

Un desventurat conductor que s’ha quedat amb pocs punts té l’oportunitat de recuperar-ne assistint a un curset per a infractors. El cost és de gairebé dos-cents euros, però el més greu és que suposa sotmetre’s obligatòriament a un tercer grau que comença un divendres, de les tres a les nou del vespre, i l’endemà, dissabte, de les nou del matí a les tres de la tarda (dotze hores lectives). Exigeixen puntualitat, i tot plegat és una pèrdua de temps i de paciència, particularment per a conductors amb més de quaranta anys al volant, que mai hem tingut un accident, i la infracció dels quals ha estat passar un semàfor del senyor Alcalà en groc. En el curset dediquen hores a exposar els efectes de la droga sobre la conducció, extrem útil per a qui pren o pensa prendre drogues, però absolutament anormal per a qui mai les ha freqüentades, ni pensa fer-ho. La traca final la reserven per al matí del dissabte: tot de cop fa presència a la sala una noia que va en cadira de rodes. Ella llavors explica amb detalls l’accident que li va produir la immobilitat. Tot el nostre respecte i consideració vers ella, però no sembla gaire ètic, pel que fa als organitzadors, tenir-la preparada per impressionar els oients. S’ho podrien estalviar. Al final, contestant un test apte per a escolars de primària –el passa tothom– recuperes els punts. Tot això és el que ens espera als que badem massa, i no estem pendents dels enginys del senyor Alcalà. Ara ja hi haurà quatre paranys, en una ciutat que era força tranquil·la i reposada.