El revisor

Desobeir és la clau. La clau per obrir la porta d’un nou país amb dignitat i llibertat. La desobediència civil és aquella forma de protesta que consisteix a negar-se a obeir determinades lleis considerades injustes o il·legítimes. En aquest cas serveix per demostrar internacionalment la injustícia de les lleis espanyoles. Així ho han fet abans que nosaltres un bon reguitzell de països. A part dels exemples de Gandhi, Thoreau, Luther King i d’altres, a casa nostra en tenim un de recent i efectiu. És el boicot al tramvia de Barcelona del mes de març de 1951. El detonant: la pujada del preu del transport que havia decretat la companyia de Tranvías de Barcelona, molt per sobre del de Madrid. Al llarg de dues setmanes els barcelonins van boicotejar el tramvia. Un clar exemple de desobediència contra la dictadura. I les autoritats van desplegar la Guàrdia Civil, va provocar ferits i alguns morts entre els ciutadans que protestaven, i també en va detenir molts d’altres, entre ells, el dirigent comunista Gregorio Pérez Raimundo. Una reacció popular que va aconseguir una petita victòria contra la maquinària repressiva de la dictadura. Al final, el Govern de Madrid va destituir el governador de Catalunya i l’alcalde de la ciutat i va restituir els preus del tramvia d’abans. Un fet que suposava recobrar l’esperança que algun dia Catalunya recuperaria la llibertat.. Barcelona i Catalunya hi van sortir guanyant amb la desobediència civil, baixant del tramvia. Per entendre Amèrica has de pujar al ferrocarril. Ho diu Time Magazine a propòsit del llibre El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead, premi Pulitzer del 2017, traduït al català per Albert Torrescasana i publicat per Periscopi. Ressalta la història de la Cora, una jove esclava, que té la força i el coratge per atrevir-se a buscar la llibertat. Després de la tan gastada imatge del xoc de trens, els proposo que no ja per entendre sinó per viure a Catalunya no hem de baixar del nostre tren, ni hem de canviar de via. Hem de desobeir el revisor.