Hola, món

En aquests moments hi ha, simultàniament, dues realitats institucionals. Una és una República Catalana, acabada d’estrenar, que concentra la il·lusió i els esforços cívics de la major part de la societat catalana. L’altra és el que queda d’una comunitat autònoma de règim comú, intervinguda i políticament arruïnada, que ha acabat a la paperera de la història per la pròpia voluntat de l’Estat espanyol. D’una banda, la jove República, plena de futur i d’esperança, i, a l’altre cantó, l’article 155, amb una amenaça directa contra les institucions que els catalans aprecien més, com l’escola, els Mossos o els mitjans públics.

Les elits de Madrid, amb la seva aposta repressiva, tenen un suport social mínim a Catalunya. I és impossible aplicar una mesura brutalment antidemocràtica amb una gran majoria dels catalans radicalment en contra. El govern català ho tindrà molt difícil per controlar efectivament el territori, de la mateixa manera que tindrà problemes per recaptar els impostos. Però l’Estat espanyol encara patirà més perquè les seves ordres arribin fins a l’últim funcionari d’una administració hostil que treballa dins d’una societat que té com a projecte perdre’ls de vista.

La República neix amb molta vitalitat social. I el 155 neix mort. Veurem com evolucionen les coses, però el punt de partida de la República és l’esperança d’una Catalunya rica i plena i, per contra, el de l’Estat espanyol és la represàlia. Algun dia ben proper aquest 27 d’octubre serà recordat com el principi d’una aventura extraordinària que ha retornat al món aquesta vella nació d’Europa. Els catalans hem recuperat la decisió sobre la nostra societat, allò que vam perdre l’Onze de Setembre de 1714 i que una tenacitat de tres segles i quinze generacions han aconseguit projectar cap endavant. Defensar la República és defensar el futur. Hola, món.