Opinió

Tribuna

El que compartim

Hem viscut els dies més intensos de les últimes dècades i encara ens costa assumir i entendre on som. Els esdeveniments ens sobrepassen, vivim en una voràgine de notícia important cada hora que ens genera alegries i decepcions constantment, és a dir, estem instal·lats en una muntanya russa emocional on guanya la incertesa. Sí, tenim neguit per conèixer l’última novetat, tot esperant que aquesta resolgui finalment l’equació i arribi l’hora de tornar a la normalitat, malgrat que internament sabem que trobar una solució a la realitat que vivim serà molt més llarg del que desitjaríem. No, els whatsapps, les alertes i les últimes actualitzacions a les xarxes no ens ajuden a trobar la notícia tan esperada, notem com els difusors de la informació convencionals, els mitjans, tenen dades parcials i és molt complicat fer-se una idea real de l’escenari. Quines són les claus pel futur que s’atansa? La majoria de nosaltres alimentem l’esdevenir a base d’intuïcions, rumors i prediccions que s’ensorren de seguida, perquè com diu la dita la realitat sempre supera la ficció.

I si ens centrem en les certeses? Què podem fer nosaltres? Ho podem resoldre? Podem caminar cap un millor clima social? Evidentment, cadascú té els seus ideals i no ha de renunciar-hi, al contrari. Alhora, potser no cal ofuscar-se només a buscar les set diferències amb el veí, amb el company de feina, amb el familiar, amb l’amic, sinó que crec que val la pena tornar a l’obvietat i recordar aquelles coses que compartim. Seria un error renunciar a recosir –sempre i sense descans– la societat, perquè cadascú pot creure que té raó, però ni tenint-la n’hi ha prou. Si tenim raó i no respectem els altres, de què ens servirà? Com ho podem fer per empatitzar una mica més, per entendre el que anhela un futur diferent de nosaltres? Hem d’allunyar els piròmans, els que exciten els convençuts i es carreguen els ponts i, tots, transitar discursos més centrals, integradors i raonables. El més difícil i, segurament, el més important és trobar punts bàsics d’acord transversals, posar fi als discursos incendiaris i humiliants. Fem-ho, busquem elements que puguin cohesionar-nos socialment i posar-hi també l’èmfasi, perquè segur que compartim moltes idees que han quedat soterrades i, fins i tot, per oxigenar-nos és imprescindible retrobar-les. De ben segur, la gran majoria dels catalans volem promoure una bona sanitat, educació i cultura, compartim l’estima pels pobles i ciutats on vivim i els volem millors encara, no estem disposats a renunciar a un valor indiscutible com la pau i rebutgem la violència, entenem que el respecte és fonamental, volem viure en llibertat i democràcia, fer de la nostra una societat pròspera...

No caiguem en les provocacions de la fractura gratuïta, debatem-ho tot, votem si cal mil vegades, cerquem solucions i siguem generosos amb qui veu les coses d’una altra manera. Un dels nostres tresors més grans és compartir el present i el futur amb qui pensa diferent i per construir un nou país serà essencial redoblar els esforços per posar-ho en pràctica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.