Cada nit

Des del 16 d’octu­bre, sens falta, es repro­du­eix el mateix gest. Hi ha per­so­nes que, com la nos­tra com­pa­nya Sònia Pau, cap al tard recor­den amb una piu­lada a Twit­ter que a Cata­lu­nya hi ha pre­sos polítics. Un recompte de les nits que fa que estan pri­vats de lli­ber­tat. Pri­mer van ser les del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, i les del de –fins fa poc– l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, Jordi Sànchez, a Soto del Real, i des del 2 de novem­bre també les dels vuit con­se­llers del govern –Oriol Jun­que­ras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Car­les Mundó, Joa­quim Forn, Dolors Bassa i Merit­xell Borràs– tan­cats des del pri­mer dijous de mes a Estre­mera i Alcalá-Meco. Abans d’anar a dor­mir, un mis­satge con­tra l’oblit, con­tra la nor­ma­lit­zació de l’estat d’excepció. Aquesta pas­sada nit ja n’han sumat trenta-set per a Cui­xart i Sànchez i vint per als mem­bres de l’exe­cu­tiu. Una eter­ni­tat. En l’actual situ­ació, alguns miren de donar un vernís de nor­ma­li­tat a unes elec­ci­ons, les del 21-D, forçades per Mari­ano Rajoy –amb el suport de Cs i el PSOE–després d’apar­tar el govern català per obra i gràcia de l’arti­cle 155. I, menys­pre­ant el con­text, fins i tot es per­me­ten refe­rir-se als comi­cis com una “opor­tu­ni­tat d’or” per als ano­me­nats par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. Ni en som­nis. No hi haurà nor­ma­li­tat men­tre hi hagi pre­sos polítics cata­lans i part del govern esti­gui a l’exili. Ho recor­da­rem cada dia. I cada nit.