El 155 valencià

Montoro ja ha fet el pas al País Valencià, també. Ha anunciat unes noves

condicions per a fer ús del FLA que signifiquen en la pràctica que no es mourà ni una sola factura sense que ho autoritze ell. Al País Valencià. En mans del bipartit PSOE-Compromís. Com ho va fer abans a la ciutat de Madrid, en mans de Podemos, i al Principat, en mans de Junts pel Sí. Allà on el PP no mana, imposa. Les regles de la democràcia no fan per ells.

No es tracta de controlar les finances, però. Només. Al costat d’aquesta mesura cal tenir en compte les lleis valencianes tombades pel Tribunal Constitucional espanyol. Prenguen-ne nota: la llei d’accés universal a la sanitat, la de funció social de l’habitatge, la de pobresa energètica, la d’acompanyament als pressupostos, la de competències locals en la prestació dels serveis socials, la de reconeixement del dret a la identitat i l’expressió de gènere, el decret de plurilingüisme, la llei de designació de senadors, la d’organització de la Generalitat i les d’unions de fet, règim econòmic valencià i custòdia compartida, aquestes tres darreres part del dret foral valencià.

Això és el que hi ha. Si el 1976 l’Espanya on el dictador moria al llit es va veure obligada a acceptar que hi hauria autonomies, el 2017, 2018 ja de fet, les autonomies es limiten a ser una farsa institucional. Mortes i enterrades per un estat sense separació de poders que va tot a l’una quan es tracta de defensar el concepte més retrògrad i carpetovetònic possible de la nació espanyola. Perquè tot això que està passant al País Valencià no passa perquè sí. Potser la majoria dels valencians no ho saben encara, que són una nació diferent de l’espanyola, però a Madrid sí que ho saben. I per això apliquen el 155 abans i tot que proclamem la independència.