Al marge del camí

Des dels temps del vinil, un bon disc ha de tenir una bona por­tada. Dins la mateixa lògica que havia pre­go­nat Wag­ner amb l'art total, la música imanta la resta de les arts al seu entorn i es torna audi­o­vi­sual. Així, Andy War­hol va fer un llen­got als Sto­nes, Joan Miró, una barca per a la Maria del Mar Bonet, i Lluís Güell, un ou fer­rat escla­tant per als Kitsch. Doncs un pas més: per què no esten­dre aquesta cre­a­ti­vi­tat a d'altres àmbits, més enllà de les noves fron­te­res? Ara que el repte és més ètic que estètic, la ima­gi­nació ha de fur­gar encara en la música i en la seva dimensió plàstica, però també hau­ria d'endin­sar-se en l'eco­no­mia. Si propi de l'art és qüesti­o­nar-se les regles here­ta­des, bé pot apli­car-s'ho també en el ter­ri­tori del mer­cat. Un altre món, un altre art, i també un altre preu i uns altres valors són pos­si­bles.

Així ho han entès els músics que enre­gis­tren el seu disc per subs­cripció popu­lar, els que s'auto­pro­du­ei­xen mit­jançant l'Itu­nes, els que alli­be­ren de drets alguna peça o els que, com San­jo­sex en el seu dar­rer con­cert a l'Audi­tori de Girona pre­sen­tant el seu nou disc, Al marge d'un camí, dei­xen que el públic fixi el preu just de l'espec­ta­cle a la sor­tida. No és almoina ni tam­poc anti­ca­pi­ta­lisme, però sí anti­sis­tema. Aques­tes micro­re­vo­lu­ci­ons tras­tor­nen l'antic sis­tema de drets d'autor, fent palès que el món no només es divi­deix entre els pira­tes o la SGAE. Són altres for­mes de comerç just, que aca­ben bene­fi­ci­ant les músiques de pro­xi­mi­tat, el directe i la diver­si­tat, bo i eli­mi­nant inter­me­di­a­ris i deter­mi­nats interes­sos mul­ti­na­ci­o­nals. I si l'única reacció ofi­cial és reac­ci­o­nar vio­len­ta­ment com un malandrí d'ope­reta, mal­trac­tant avis i per­ru­que­res, només cal recor­dar des d'aquí que La mar­se­llesa està lliure de drets d'autor (i què, si no ho estigués?) Som-hi, infants de la pàtria digi­tal.