Opinió

De set en set

Prova superada

Hem superat les discussions familiars perquè tenim clar que ningú té la veritat absoluta

Ja hem superat els àpats de Nadal i aque­lles temi­bles tro­ba­des fami­li­ars en què molts apun­ta­ven que els que pen­sem de forma dife­rent, tot i com­par­tir cognom, aca­baríem matant-nos a des­tra­la­des. Doncs bé, dono fe que a casa no s’ha produït l’apo­ca­lipsi fami­liar. Ans al con­trari, hem superat el repte i amb matrícula d’honor. I no perquè haguem pas­sat de pun­te­tes pel tema del moment, ja els ho cer­ti­fico, ni perquè a la taula no hi fos­sin repre­sen­ta­des opci­ons de tots colors. Sim­ple­ment no ens ve de gust bara­llar-nos. Ras i curt. I pre­ci­sa­ment per això hem fet l’esforç –admeto que no sem­pre és tasca fàcil– d’escol­tar l’altre, d’aixe­car la veu només el just i neces­sari perquè arribi al de l’altra punta de la taula i de defen­sar la nos­tra opinió tenint clar que ningú és amo de la veri­tat abso­luta. I és així com les dis­cus­si­ons/refle­xi­ons a taula entre un regi­dor de Ciu­ta­dans i una votant inde­pen­den­tista (per posar un exem­ple real) no s’han hagut de sen­tir a l’altra punta del pla­neta. Suposo que ho ha faci­li­tat el fet que tot­hom, al marge del bàndol que el repre­sentés, tenia clar que els pre­sos polítics i els exi­li­ats han de poder tor­nar a casa i que els con­flic­tes polítics es reso­len des de la política, no des de la repressió i el càstig. Però el clima de cor­di­a­li­tat ha estat fac­ti­ble, sobre­tot, perquè tots tenim clar que a la nos­tra vida no volem envol­tar-nos de per­so­nes que pen­sin com nosal­tres sinó d’aquells que esti­min com nosal­tres. I arri­bats aquí s’acaba la dis­cussió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.