Universitats

Ara que la uni­ver­si­tat cata­lana està adap­tant-se al nou EEES, és bo fer una ullada al que passa en altres països per com­pro­var que, pot­ser, no estem tan mala­ment. Par­teixo d'una experiència per­so­nal i sabent que una flor no fa estiu; però crec que és bo per a la reflexió. Acabo d'arri­bar d'una estada a la Uni­ver­si­tat de Bonn, on vaig par­ti­ci­par en un semi­nari sobre la Guerra Civil i l'exili davant d'estu­di­ants ale­manys que estu­dien cas­tellà com a llen­gua estran­gera. La meva sor­presa va ser com­pro­var l'estat de les ins­tal·laci­ons d'algu­nes facul­tats, sobre­tot pel que fa als mate­ri­als que tenen els docents per poder desen­vo­lu­par la seva tasca: pocs recur­sos per a la docència a canvi d'unes molt bones pres­ta­ci­ons soci­als per als estu­di­ants (matrícules i trans­ports públics sub­ven­ci­o­nats, men­ja­dors uni­ver­si­ta­ris amb menús a dos euros...) És a dir, Ale­ma­nya tra­di­ci­o­nal­ment ha pri­o­rit­zat les pres­ta­ci­ons per als estu­di­ants a la millora d'ins­tal·laci­ons.

No obs­tant això, s'ha arri­bat a un punt crític, si més no segons els com­panys pro­fes­sors. Ara que l'Estat ha vol­gut refi­nançar el sis­tema amb un incre­ment de taxes de matrícula subs­tanciós –el famós stu­di­en­gebühren, que les fa pujar des d'uns 150 a uns 700 euros semes­trals–, la comu­ni­tat d'estu­di­ants s'ha alçat: mani­fes­ta­ci­ons, tan­ca­des a les uni­ver­si­tats... L'Ángela, estu­di­ant colom­bi­ana de filo­lo­gia ale­ma­nya, però, encara ho té pit­jor. Pel fet de no ser d'un país de la UE, «em cobren 150 euros extra, que els fan ser­vir per finançar cur­sos de fonètica per a estran­gers. El que no veuen és que els espa­nyols i ita­li­ans també els usen i no paguen tant com jo».

Ella, com altres estu­di­ants de quart curs, a més, tre­ba­lla com a tutora de reforç dels cur­sos d'idi­o­mes, en el seu cas d'espa­nyol. I, quan deixa els lli­bres i puja a la tarima, es troba amb el pro­blema a l'inrevés. «Hem d'esbor­rar la pis­sarra amb una baieta o només tenim un radi­o­cas­set per a sis pro­fes­sors; i això, no només és aquí», es lamen­tava també la Laura, una de les pro­fes­so­res del depar­ta­ment de Romàniques. El debat sobre què és pri­mer (mate­ri­als o bene­fi­cis soci­als), sobre si cal gra­tar-nos o no les but­xa­ques, està sobre la taula. Ara bé, cal bus­car una con­ci­li­ació entre ambdós aspec­tes: ni podem plan­te­jar-nos entrar a l'EEES sense garan­tir que els pro­fes­sors puguin apli­car nous sis­te­mes pedagògics –molts d'ells bas­tats en les noves tec­no­lo­gies, que reque­rei­xen una forta inversió ini­cial–, ni podem dei­xar que una franja de població es quedi sense pos­si­bi­li­tat d'acce­dir a la uni­ver­si­tat.