Franquisme

Esbri­nar la natu­ra­lesa del fran­quisme és una tasca ingent i impe­ri­o­sa­ment necessària. S’ha fet molta feina però en queda molta per fer.

El fran­quisme va ser una forma específica de fei­xisme, però men­tre que el fei­xisme a Europa va per­dre la guerra, a Espa­nya el fran­quisme la va gua­nyar. A Europa el judici al fei­xisme va ser sever i impla­ca­ble, men­tre que a Espa­nya el fran­quisme va per­du­rar dècades.

Això vol dir que no ser­vei­xen les gene­ra­lit­za­ci­ons abs­trac­tes. El fran­quisme té con­torns pre­ci­sos arti­cu­lats al vol­tant de la repressió i la cor­rupció. Al vol­tant d’un poder arbi­trari, apro­fi­tant-se de les difi­cul­tats econòmiques, l’espe­cu­lació i l’estra­perlo exer­cits i prac­ti­cats des de les esfe­res del poder o del par­tit únic van fer de la cor­rupció com­par­tida el ciment que lli­gava les estruc­tu­res d’un sis­tema.

I mal­grat tot al final de la guerra, men­tre que molts havien mort, d’altres serien exe­cu­tats, depu­rats, o exi­li­ats, també n’hi havia que cele­bra­ven el final de les hos­ti­li­tats. La deso­lació era una visió com­par­tida amb l’alleu­ja­ment de tots i l’ale­gria d’uns quants. La nòmina de cata­lans que van entrar a Cata­lu­nya amb les tro­pes fran­quis­tes és prou sig­ni­fi­ca­tiva. Ben aviat, però, va aparèixer la figura dels ven­ce­dors vençuts, de les velles dre­tes que es van que­dar tan­ca­des a casa dece­bu­des amb tot.

Ara l’Arxiu Muni­ci­pal de Girona, pio­ner en tan­tes coses, ens pre­senta el nou recurs La repressió del pri­mer fran­quisme amb l’accés obert als expe­di­ents de depu­ració dels fun­ci­o­na­ris muni­ci­pals i per­met de com­pa­rar-ho i enllaçar-ho amb les dades per a tot Cata­lu­nya que ha publi­cat l’Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya sobre els judi­cis sumaríssims. Es fa així un pas en ferm cap al conei­xe­ment dels meca­nis­mes del fran­quisme i cap a la per­cepció tan­gi­ble, amb noms i cognoms, i amb uns números esgar­ri­fo­sos, dels seus efec­tes sobre la població civil.